En els últims 30 anys la producció i el comerç de productes químics i, conseqüentment, la generació de residus i emissions, han experimentat un creixement exponencial. Aquest fet, atenent els riscos que es plantegen en les diferents etapes del cicle de vida (extracció i consum de recursos naturals, producció, consum d’aigua i d’energia, gestió d’emissions i residus, operacions de transport, etc.) ha comportat una resposta global per tal de fer compatibles el desenvolupament econòmic i el benestar social que poden oferir aquestes activitats amb la protecció del medi ambient i la salut de les persones; en definitiva, ferles sostenibles.
El Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA) en la última dècada ha donat un tractament especial a les substàncies químiques i als residus perillosos. En aquest marc s’assenyalen tres acords internacionals, actualment en vigor, que plantegen mesures globals per protegir la salut humana i el medi ambient, considerant alguns dels aspectes del cicle de vida dels productes químics i els seus residus i/o emissions. Aquests acords són el Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació; el Conveni de Rotterdam sobre el pro-cediment de consentiment fonamentat previ, aplicable a certs plaguicides i productes químics perillosos objecte del comerç internacional, i el Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents.
Cada vegada més, tant en l’àmbit internacional (l’Agenda 21, el Pla d’implementació de Johannesburg, els Objectius de desenvolupament del mil·lenni, els convenis esmentats...) com en l’àmbit europeu (Reglament 850/CE, sobre contaminants orgànics persistents; Directiva ROHS, sobre substàncies perilloses, i especialment el Reglament REACH) es té com a objectiu addicional la prevenció i el control ambiental de les pròpies substàncies contaminants, a més de la prevenció i el control de les activitats que les produeixen. D’aquesta manera, cada vegada és més important estudiar tot el cicle de vida de les substàncies contaminants: importació, exportació, comercialització, ús...
L’objectiu final d’aquest seguiment de les substàncies químiques i la seva incorporació a les polítiques ambientals és desenvolupar, substituir o millorar progressivament els recursos disponibles, i fomentar així que les activitats incorporin les millors tècniques disponibles i que estiguin gestionades i controlades mitjançant sistemes de qualificació ambiental, per tal d’obtenir productes de qualitat més respectuosos amb el medi ambient (d’acord amb l’anàlisi i gestió del cicle de vida), així com amb la seguretat i la salut de les persones, ja que la normativa existent des de 1967 fins a l’actualitat en matèria de substàncies químiques i productes perillosos no ha estat capaç de donar una resposta adient a les preocupacions de la ciutadania amb relació a les potencials repercussions de les substàncies químiques en la salut humana i el medi ambient.
En aquest sentit, el Reglament REACH es perfila com una eina clau, ja que representa una etapa important en la creació d’una societat sostenible, i al mateix temps garanteix la competitivitat del sector químic, i obre l’oportunitat cap a un desenvolupament de noves tecnologies, noves empreses i nous productes de més qualitat.
És per això que el passat mes de juliol el Govern de la Generalitat va
aprovar la creació d’una Comissió Interdepartamental amb l’objectiu de
coordinar a Catalunya l’aplicació del nou Reglament, i té com a missió
elaborar una estrategia integrada per a l’aplicació del REACH en el període
2007-2011.
Aquesta Comissió està co-presidida pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i està integrada, a part dels departaments esmentats, pels departaments de Salut; Treball; Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Economia i Finances; Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Presidència. Igualment, la Comissió podrà acordar la participació de representants del món científic, de l’empresa, dels consumidors i usuaris i/o d’ONG ambientalistes.
En el marc del REACH, la progressiva conscienciació ambiental,
tant per part dels sectors afectats com de l’Administració, així com l’increment
de formació tècnica per part dels professionals del sector, ha de fer
que es produeixin millores rellevants, especialment des del punt de vista
ambiental i de la salut de les persones, objectiu, però, que només s’assolirà
emprant tots els instruments a l’abast: informació, foment, transferència
tecnològica quan s’escaigui i, especialment, la participació conjunta
de tots els actors implicats.
Maria Comellas i Doñate
Directora general de Qualitat Ambiental
El Reglament europeu REACH va entrar en vigor al juny de 2007 i esdevindrà operatiu al juny de 2008. Regula el registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i els preparats químics, amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient a la Unió Europea.
L’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics
(ECHA) es crea especialment per controlar els aspectes tècnics, científics
i administratius del REACH.
Els principals procediments del REACH són els següents:
Registre: Els fabricants i importadors de substàncies en quantitats superiors a 1 tona/any han de presentar una sol·licitud de registre a l’Agència, proporcionant, entre d’altres, la informació relativa a: la identitat de la substància, les propietats fisicoquímiques i toxicològiques, els usos, els volums previstos i la proposta de classificació i etiquetatge. Per a les substàncies considerades extremadament preocupants, el registre és obligatori independentment de les quantitats en què es fabriqui o s’importi.
Avaluació: L’Agència du a terme l’avaluació dels dossiers de registre. Totes les propostes d’assaigs complementaris són avaluades. Les autoritats competents dels estats membres, juntament amb l’Agència, duen a terme l’avaluació de les substàncies. S’avaluen les substàncies produïdes o importades en quantitats superiors a 100 tones/any i les que representen un risc important per a la salut humana i el medi ambient (cancerígenes, mutàgenes, tòxiques...), independentment de les quantitats.
Autorització: Aquest procediment està destinat a les substàncies extremadament preocupants. La Comissió concedeix autoritzacions únicament per a usos específics de la substància.
Restricció:
És un mecanisme per regular la fabricació, la comercialització i l’ús
de les substàncies que es consideri que representen un risc inacceptable
per a la salut o el medi ambient.
El Reglament REACH es pot consultar a l’adreça electrònica del Diari Oficial
de la Unió Europea (DOUE), o clicant en la imatge següent:
Encara que fins a l’1 de juny de 2008 no seran d’aplicació els aspectes més importants del Reglament REACH, és important que les empreses es comencin a preparar prèviament per al compliment del Reglament.
És fonamental per a la continuïtat dels negocis adaptar-se al REACH; per això cal preparar-se amb antelació i realitzar una provisió de recursos adequada.
El REACH implica una sèrie de requisits molt exigents que necessiten un programa de treball amb recursos humans i financers.
És important emprendre com més aviat millor les accions següents:
* Designar un responsable del REACH, que serà responsable de la gestió
i coordinació de les accions relatives al Reglament.
* Realitzar un inventari dels productes químics que s’utilitzen a l’empresa.
* Identificar les obligacions que ha de complir l’empresa segons el REACH i establir un calendari de compliment.
* Avaluar la qualitat de les dades disponibles per determinar la necessitat de fer assaigs.
* Recopilar informació: sobre els productes químics que es fabriquen, s’importen o s’usen (fitxes de seguretat), els escenaris d’exposició, i les propietats fisicoquímiques, toxicològiques i ecotoxicològiques de les substàncies.
* Recopilar totes les fitxes de seguretat dels productes químics que es fabriquen, ja que el REACH n’exigeix l’actualització.
* Establir un protocol de comunicació amb proveïdors, clients i inclusivament amb altres fabricants/importadors.
* Estimar els costos associats al compliment del REACH.
Al REACH la responsabilitat de la gestió de riscos de substàncies resideix en les persones físiques o jurídiques que fabriquen, importen, col·loquen en el mercat o utilitzen aquestes substàncies en el context de les seves activitats professionals. Per tant, les provisions del registre requereixen a fabricants i a importadors generar informació de les substàncies que fabriquen o importen, per utilitzar aquestes dades a fi de determinar els riscos relacionats amb aquestes substàncies i per desenvolupar i recomanar mesures apropiades de la gestió de riscos.
Per assegurar-se que compleixin realment aquestes obligacions, així com per raons de transparència, les provisions del registre exigeixen elaborar i enviar un expedient de registre a l’Agència, que contingui la informació d’acord amb l'article 10.
Tret que la regulació ho indiqui d'altra manera, les obligacions del registre s'apliquen a les substàncies fabricades o importades en quantitats d’1 tona o més per any. Normalment, el registre s'ha de fer abans que una substància pugui ser manufacturada, importada o posada en el mercat. No obstant això, per a la majoria de les substàncies que estiguin sent manufacturades o importades actualment (supòsit "substàncies en fase transitòria") s’aplica un règim transitori especial que permet que la seva fabricació o importació continuï, i fixa uns terminis més amplis per al seu registre segons el tonatge fabricat/importat per any.
Per tal de poder-se beneficiar d’un termini de registre més ampli, i no haver d’aturar la producció o importació durant els tràmits de registre, cada potencial registrant de substàncies que es consideren en fase transitòria haurà de preregistrar-les. El termini establert per al preregistre és de l‘1 de juny de 2008 a l’1 de desembre de 2008. Després de l’1 de juny de 2008, hi haurà l’obligació de registrar tots aquests tipus de substàncies abans que puguin ser manufacturades o utilitzades.
Per acollir-se al règim transitori del
preregistre, cal presentar:
· Nom de la substància, inclosos nombres EINECS i CAS o altres identificadors.
· Nom i direcció del sol·licitant i de la persona de contacte.
· Termini de registre previst i interval de tonatge.
· Nom de les substàncies que es poden agrupar per al registre.
EXEMPCIONS TOTALS
* Substàncies radioactives
* Substàncies en disposició de trànsit duaner
* Substàncies intermèdies no aïllades
* Els residus
* Facultat dels estats membres d'exclusions per raons de defensa.
EXEMPCIONS PARCIALS
Exempció de registre, avaluació i autorització
Substàncies que s'utilitzin en:
*Medicaments humans o veterinaris
*Aliments o pinsos, fins i tot com a additius alimentaris, aromatitzants,
additius de pinsos, alimentació animal.
Exempció de comunicació a usuaris intermedis
Preparats destinats a l'usuari final
* Medicaments
* Cosmètics
* Aliments o pinsos
Exempció de registre, i avaluació
* Annex IV (glucosa, oli de soia,
gasos nobles, lecitina, àcids grassos...)
* Annex V (situacions particulars,
subproductes...)
* Exportades i tornades a reimportar en les mateixes condicions
* Polímers (excepte el monòmer, en funció del seu percentatge lliure o
de la seva perillositat)
Exempció de registre i autorització
Substàncies intermèdies aïllades i substàncies intermèdies aïllades
i transportades si es demostren les condicions estrictes de control, en
cas contrari serà un registre complet.
Exempció de registre
Es donen per registrades les substàncies que hagin estat incloses al registre
de biocides o al de fitosanitaris, així com les substàncies notificades
d’acord amb la normativa actual.
Els usuaris intermedis son aquells que utilitzen substàncies
o preparats químics i tenen l’obligació d’aplicar les mesures de seguretat
comunicades pel seu proveïdor. Una comunicació efectiva al llarg de la
cadena de subministrament d’una substància serà essencial per a la implementació
del REACH, ja que els usuaris hauran de garantir que el seu proveïdor
en coneix els usos i els ha registrat.
Alguns aspectes de la comunicació en la cadena de subministrament són
voluntaris, però necessaris per al funcionament del REACH, especialment
durant la fase transitòria. Uns altres són obligatoris, la majoria dels
quals apareixen després del registre de la substància i inclouen l’exigència
de comunicar-se amb l'Agència. La comunicació inclou tots els actors de
la cadena de subministrament.
Principals actors:
A cada nivell de la cadena de subministrament els actors tindran diferents
rols de comunicació:
* Fabricants i importadors: reunir informació sobre els
usos de les seves substàncies per al registre, subministrar recomanacions
referents als riscos associats amb les substàncies i el seu ús segur.
* Usuaris de substàncies: proporcionar informació als fabricants/importadors
de com utilitzen les substàncies, i qualsevol informació addicional de
gestió de perills i riscos. Els usuaris intermedis han de proporcionar
informació sobre l'ús segur de les substàncies contingudes en els preparats
o articles que ells produeixen als altres usuaris intermedis.
* Distribuïdors: passar la informació rellevant al següent
actor, a dalt o a baix de la cadena de subministrament.
Qualsevol empresa pot tenir qualsevol d’aquests tres rols al mateix temps.
Comunicació voluntària
Durant la fase transitòria del REACH, els fabricants i importadors haurien
d’establir quins són els usos de les seves substàncies, la manera d'avaluar
els riscos correctament, i les recomanacions per a l'ús segur. Existeixen
diferents mitjans per obtenir informació sobre els usos de les substàncies,
com ara qüestionaris o sol·licituds directes. No obstant això, els usuaris
no estan obligats a respondre a les peticions, però això els ajudarà a
assegurar-se que el seu ús queda recollit en el registre de la substància
que utilitzen.
Comunicació obligatòria
Una vegada registrada una substància, els fabricants i importadors d’aquesta
han de proporcionar informació als seus clients sobre l'ús segur de la
substància. L’instrument principal és la fitxa de dades de seguretat amb
aquesta nova informació.
En alguns casos hi haurà escenaris d'exposició amb informació més detallada
sobre l'ús segur. Els usuaris intermedis haurien de facilitar aquesta
informació als seus clients.
El REACH conté obligacions de comunicar certa informació a l'Agència.
Els fabricants i importadors han de comunicar-se amb l'Agència durant
el preregistre, el registre, i les sol·licituds d'autorització.
Els usuaris intermedis han d'informar l'Agència si utilitzen alguna substància
que no estigui preregistrada, i si utilitzen la substància fora dels escenaris
d'exposició recollits durant el registre.
Les autoritats europees han desenvolupat eines informàtiques que ofereixen ajuda en la gestió de les dades de les substàncies químiques i en la presentació de registres en virtut del REACH:
· NAVIGATOR:
El Navigator és una eina interactiva que permet als fabricants,
importadors o usuaris intermedis de substàncies químiques, trobar respostes
sobre la seva substància o preparat i esbrinar ràpidament el que han de
fer a l'efecte del REACH.
El Navigator presentarà un llistat d'obligacions per a una determinada
substància basant-se en les respostes de l'usuari a una sèrie de preguntes:
tonatges, usos, classificació, etc. Es pot utilitzar des de la pàgina
web de l'Agència:
www.echa.eu
· IUCLID 5
(International Uniform Chemical Information Database).
A l'efecte de registre, el format de l'expedient tècnic que s'esmenta
al REACH serà l’IUCLID. L’IUCLID és un programari que permet capturar,
gestionar i intercanviar dades sobre les propietats de les substàncies
químiques.
L’IUCLID facilita la preparació del dossier de registre del REACH amb
aquestes dades, amb la finalitat d'enviar-los a les autoritats competents
dels diferents països. L’IUCLID es pot descarregar gratuïtament des del
web:
www.iuclid.eu
S’estan desenvolupat metodologies, eines i directrius tècniques necessàries per al REACH, mitjançant una sèrie de projectes d’implementació pràctica del REACH (RIP).
L'objectiu dels RIP és assegurar una posada en pràctica eficient de la legislació amb el desenvolupament de directrius i eines informàtiques per a l'Agència, la indústria i les autoritats.
Aquests documents han estat elaborats amb la participació de la indústria, els estats membres i ONG. Els projectes d'implementació del REACH per a la indústria són:
* RIP 3.1 Dossier de registre
* RIP 3.2 Informe de seguretat química
* RIP 3.3 Requisits d'informació
* RIP 3.4 Compartir dades (Preregistre)
* RIP 3.5. Requisits d'usuaris intermedis
* RIP 3.6 Classificació i etiquetatge (GHS) (encara no disponible)
* RIP 3.7 Preparació de l'autorització
* RIP 3.8 Requisits per a substàncies en articles
* RIP 3.9 Anàlisi socio-econòmica
* RIP 3.10 Identificació de substàncies
Cada RIP conté guies d’orientació per a la indústria que es poden consultar al web:
Per trobar informació addicional, la millor opció és consultar el lloc web de l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics:
El lloc web inclou:
* Un navegador que us ajudarà a trobar les obligacions REACH que us corresponguin
i com complir-les.
* «Acerca de REACH», que ofereix una visió de conjunt de la legislació.
* Documents d'orientació.
* Eines informàtiques per al REACH.
* Preguntes més freqüents (en anglès, FAQ).
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
també està preparant una Guia d’aplicació pràctica del Reglament REACH
per a les petites i mitjanes empreses de Catalunya, que estarà disponible
pròximament.
En l’àmbit d’aplicació del REACH, es defineixen les substàncies,
els preparats i els articles de la
manera següent:
* Substància: Element químic i els seus compostos naturals o obtinguts en un procés industrial.
* Preparat: Barreja o solució de dues o més substàncies.
* Article: Objecte que conté en el seu interior substàncies que s’alliberen durant el seu ús (ex. un cartutx de tinta), la forma o el disseny del qual és més important per a la seva funció que la seva composició química.
* Usuari intermedi: Aquell que utilitza les substàncies químiques o les barreja per fer preparats per a ús final (productes de neteja, pintures..) o per a ús professional.
* Escenaris d'exposició:
El conjunt de condicions, incloses les condicions de funcionament i les
mesures de gestió del risc, que descriuen la manera com la substància
es fabrica o s'utilitza durant el seu cicle de vida, així com mesures
als usuaris intermedis perquè controlin l'exposició de la població i del
medi ambient.
El Reglament REACH té com a objectiu la prevenció i el control ambiental de les pròpies substàncies contaminants, a més de la prevenció i el control de les activitats que les produeixen.
El REACH es perfila com una eina clau, ja que representa una etapa important en la creació d’una societat sostenible, i al mateix temps garanteix la competitivitat del sector químic, i obre l’oportunitat cap al desenvolupament de noves tecnologies, noves empreses i nous productes de més qualitat.
El REACH afecta totes les empreses que fabriquen, importen o utilitzen substàncies en quantitats superiors a 1 tona/any
Els fabricants o els importadors de les substàncies com a tals o dels seus preparats hauran de fer el registre de les substàncies.
“El Reglament REACH regula el registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i els preparats químics, amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient.”
S’hauria d’aturar la fabricació/importació de les substàncies que no es preregistrin fins a completar els tràmits de registre.
Els usuaris intermedis han d'informar l'Agència si utilitzen alguna substància que no és a la llista de substàncies preregistrades, i també l’han d'informar si utilitzen la substància fora dels escenaris d'exposició recollits durant el registre
Existeixen diferents guies i eines informàtiques disponibles per ajudar les empreses a afrontar el Reglament REACH i completar els tràmits de registre.
Elaboració del Butlletí:
Rosa Beaus, Pedro Guerra B&B Asesores
