Itinerari, que a través d'antics senders, s'endinsa en paisatges molt diversos (antigues pedreres, bosc de ribera, alzinar, pineda) fins a arribar al mirador de la Pena (997 m), des d'on es contempla una vista panoràmica sobre la Conca de Barberà.

Després de l'excursió, el visitant haurà après a: conèixer les principals espècies vegetals associades a la comunitat de l’alzinar litoral, distingir les diferents formacions i materials geològics, apreciar els diferents estrats de vegetació i la dinàmica de les formacions vegetals, identificar els principals elements del paisatge (monuments, muntanyes i nuclis habitats), descobrir els antics usos i aprofitaments del bosc i mitjançant un millor coneixement del medi i la seva dinàmica i riquesa, a estimar la natura i, per tant, a respectar-la.

	Documents annexos
	Itinerari 1, 1a part (1117 Kb)
	Itinerari 1, 2a part (937 Kb)

Tot al llarg d’aquest itinerari es descobreixen restes dels diferents llocs insòlits que van marcar la història del bosc, així com restes d’antics usos i aprofitaments del mateix.

D’entre els principals usos del bosc cal destacar l’aprofitament d’àrids que ha deixat marca en les formacions rocoses. Les pedreres eren llocs d’on s’extreia material per a la fabricació de llambordes i més tard per a la producció de matxaca per a la construcció de carreteres i vies fèrries.

Més endavant, dins l’alzinar, es troben restes d’antigues carboneres, clots quadrats de 1,5 x 2 m i 0,5 m de fondària que es recobrien amb petites branques verdes de material sobrer de la tala de l’alzinar. Així, es facilitava una combustió lenta i completa durant 24 a 28 h per tal d’obtenir el “carbonet”.

Els senders eren la principal via de comunicació en altres temps. En alguns trams de l’itinerari es troben indicis d’aquest trànsit en forma de marges de pedra i guals. També destaca l'existència de dues fonts molt concorregudes encara actualment, la font dels Boixets i la font del Deport. Al llarg del recorregut també es troben antigues edificacions, algunes d’elles conservades en bon estat, com és el cas de la casa forestal de la Pena.

El Pou de Gel va ésser construït pels monjos del monestir de Poblet. Posteriorment, els enginyers de forests hi van condicionar un habitatge en el seu interior, per tal d’utilitzar-lo fins el moment en què es construí el “xalet de la Pena”.

El tram més interessant de l’itinerari és el corresponent a la senda del Colom, via que fra Pere Marginet utilitzava per traslladar-se al monestir de Poblet els caps de setmana des de la seva residència habitual, una cova que va condicionar per tal de fer-hi d’ermità, al segle XV. Les restes d’aquest personatge descansen a la capella de Sant Salvador.

	Documents annexos
	Itinerari 2, 1a part (1191 Kb)
	Itinerari 2, 2a part (1199 Kb)

Recorregut d’interès botànic que transcorre per la Reserva Natural Parcial del barranc del Tillar. S’inicia a l’àrea de lleure de la font de la Teula tot passant per la casa forestal del Tillar, d’arquitectura modernista, s’arriba al punt culminant de l’itinerari, el Tossal de la Baltasana (1201 m), vèrtex geodèsic que coincideix amb el cim més elevat de les muntanyes de Prades.

Al llarg de l’itinerari es pot observar la important comunitat de teix (Taxus bacatta) del barranc del Tillar, la roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica), única a tot Catalunya, pinedes de pi rojalet (Pinus sylvestris) d’edat avançada i antigues repoblacions als Plans d’en Pagès.

	Documents annexos
	Itinerari 3, 1a part (1379 Kb)
	Itinerari 3, 2a part (1186 Kb)