Aquest glossari vol servir per a la bona comprensió dels enunciats dels diferents hàbitats. Comprèn la terminologia específica emprada, relativa a territoris, formacions i comunitats, ambients, caràcters ecològics i zones biogeogràfiques. Tots els termes hi són definits d’acord amb el significat concret que se’ls dóna en aquest web, obviant, si escau, altres interpretacions i les accepcions que no fan al cas.

 A  -  B  -  C  -  D  -  E  -  F  -  G  -  H  -  I  -  J  -  K  -  L  -  M  -  N  -  O  -  P  -  Q  -  R  -  S  -  T  -  U  -  V  -  W  -  X  -  Y  -  Z 


abissal adj. Relatiu o pertanyent a les grans profunditats oceàniques (entre 2.000 i 6.000 m, aproximadament).

aciculifoli -òlia adj. De fulles aciculars, llargues i primes, comparables a una agulla; com és el cas dels pins i altres coníferes.

acidòfil -a, adj. Que necessita viure en un medi (sòl, aigua) àcid.

aiguamoll, m. Terreny xop d’aigua, i a claps inundat.

albereda, f. Bosc de ribera amb predomini d’àlbers (Populus alba).

alguer, m. Prada submarina en què predominen fanerògames aquàtiques.

alocar, m. Bosquina d’alocs (Vitex agnus-castus).

alpí -ina, adj. 1. A les muntanyes de zones temperades i fredes, comparables als Alps, dit de l’estatge corresponent a la zona situada part damunt del límit natural dels boscos. 2. Pertanyent o relatiu a l’estatge alpí.

alta muntanya, f. Conjunt dels estatges subalpí i alpí.

altimontà -ana, adj. Corresponent a la part superior de l’estatge montà.

alzinar, m. Bosc d’alzines (Quercus ilex).

amfibi -íbia, adj. Dit de la planta o de la vegetació capaç de viure tant en ambients aquàtics com fora de l’aigua.

antròpic -a, adj. Originat directament o indirectament per l’acció de l’home.

anual, adj. Dit de la planta que completa tot el seu cicle vital, des de la naixença fins a la mort, en menys d’un any.

arboçar, m. Bosquina d’arboços (Arbutus unedo).

arborescent, adj. Semblant a un arbre; que té les dimensions i l’aspecte d’un petit arbre.

areny, m. Terreny cobert d’arena. Tros de jaç de riu o de riera cobert d’arena.

argelagar, m. Matollar d’argelagues (Genista scorpius).

argila, f. Roca terrosa de gra molt fi (< 0,01 mm), formada essencialment per silicats d’alumini hidratats i que conté sovint òxids de ferro que li donen una coloració sui generis.

argil·lollimós -osa, adj. Que conté una barreja d’argiles i llims.

argilós -osa, adj. Format per argila o que en conté en gran proporció.

arrossar, m. Camp plantat d’arròs (Oryza sativa).

atlàntic -a, adj. 1. Dit de la província de la regió eurosiberiana que comprèn les terres de clima atlàntic, amb precipitacions abundants i ben repartides durant l’any i temperatura poc freda o temperada. Com a vegetació natural, hi predominen els boscos caducifolis humits, les landes i els prats. 2. Pertanyent o relatiu a la província fitogeogràfica atlàntica.

ausosegàrric, territori. Altiplans i conques de la zona central de Catalunya (de la Plana de Vic a la Segarra i a la Conca de Barberà), d’ambient mediterrani o submediterrani de tendència continental i sòls majoritàriament calcaris.

avellanosa, f. Bosquina d’avellaners (Corylus avellana).

avenc, m. Cavitat natural en forma de pou vertical o quasi vertical.

avetosa, f. Bosc d’avets (Abies alba).

babdland, m. Terrer.

baladrar, m. Bosquina de baladres (Nerium oleander).

balegar, m. Matollar de bàlecs (Genista balansae).

bardissa, f. Bosquina formada per arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc; en el paisatge natural, pròpia dels marges de bosc.

estepar, m. Brolla en què predominen les estepes (Cistus spp.).

estrat, m. En una biocenosi, cadascuna de les capes que s’hi poden distingir verticalment, entre uns determinats límits d’alçària, formada per un conjunt d’organismes de desenvolupament semblant.

estuari, m. Braç estret de mar que ve a ser la prolongació de l'embocadura d'un riu.

eurosiberià -ana, adj. 1. Dit de la regió del regne holàrtic que abraça tota l’Europa mitjana i una gran part de l’Àsia septentrional, de clima temperat o fred, poc o molt plujós a l’estiu. La vegetació potencial natural correspon sobretot a boscos caducifolis. 2. Pertanyent o relatiu a aquesta regió.

eutròfic -a, adj. Ric en elements nutritius.

fageda, f. Bosc de faigs (Fagus sylvatica).

falgar, m. Lloc poblat de falgueres, i especialment de falguera comuna (Pteridium aquilinum).

fangar, m. Lloc de molt de fang.

fauna, f. Conjunt dels diferents organismes animals que conviuen en un hàbitat, un territori...

fenassar, m. Prat de fenàs (Brachypodium pheonicoides).

fitoplàncton, m. Plàncton format per microorganismes fotosintètics.

flora, f. Conjunt dels diferents organismes vegetals que conviuen en un hàbitat, un territori...

florístic -a, adj. Relatiu o pertanyent a la flora.

fontinal, adj. Que es fa a les fonts o vora petits rierols.

formació, f. Tipus de vegetació definit per la fisiognomia de les plantes dominants.

freixeneda, f. Bosc de freixes (Fraxinus spp.).

fruiterar, m. Indret plantat d’arbres fruiters.

garriga, f. Matollar dens de garric o d’altres plantes llenyoses esclerofil·les, amb una alçada màxima d’1,5 m.

gatelleda, f. Bosc o bosquina de gatells (Salix atrocinerea).

gespa, f. Formació herbàcia baixa, generalment graminoide, que cobreix densament el terreny.

gespet, m. Prat de gesp (Festuca eskia).

ginebreda, f. Matollar o bosquina de ginebres (Juniperus communis).

ginestar, m. Bosquina o matollar de ginestes (Spartium junceum, Retama sphaerocarpa, Sarothamnus spp., etc.).

gipsícola, adj. Que viu en terrenys guixencs.

gipsòfil -a, adj. Que es desenvolupa preferentment en sòls o substrats guixencs.

glacera, f. Massa de glaç compactada que s’escola lentament per gravetat.

glacera rocallosa. Acumulació d’enderrocs, format per una mescla de blocs, grava i materials fins, i de vegades amb glaç intersticial, que es mou lentament pendent avall com una glacera.

graminoide, adj. 1. Amb aspecte de gramínia. 2. Integrat per gramínies o plantes semblants.

grapissar, m. Formació marina circalitoral, pròpia de fons de grava o de sorra grossa, constituïda bàsicament per algues vermelles de vida lliure, calcificades en forma de petits còdols.

gravera, f. Explotació de graves.

gres, m. Roca sedimentària composta en gran proporció de sorra, consolidada per una matriu de natura diversa.

gresenc -a, adj. 1. Que conté gres. 2. Semblant al gres.

guixenc -a, adj. Que conté guix.

hàbitat, m. Fragment de la biosfera sotmès a un conjunt determinat de factors ecològics. Entesos així, molts dels hàbitats poden ser definits mitjançant les biocenosis que hi estan implicades.

halòfil -a, adj. Que viu bé en medis (aigües, sòls) salins.

halonitròfil -a, adj. Halòfil i nitròfil a la vegada, és a dir, ruderal i de sòls salins o salabrosos.

herbassar, m. Formació d’herbes altes.

higròfil -a, adj. Que es fa en llocs humits; que requereix sòls o ambients humits.

hipersalí -ina, adj. Fortament salí; que conté més d’un 40‰ de NaCl.

holàrtic -a, adj. 1. Dit del regne fitogeogràfic que comprèn les parts fredes, temperades i subtropicals de l’hemisferi nord. 2. Pertanyent o relatiu a aquest regne.

infralitoral, adj. Relatiu o pertanyent al fons marí de la plataforma continental que s’estén des de la base de la zona mesolitoral fins al límit inferior de distribució de les fanerògames marines.

interduna, f. Superfície morfològica compresa entre dunes.

interdunar, adj. Pertanyent o relatiu a les interdunes.

intermitent, adj. Es diu dels rius que porten aigua superficial només a temporades, no de manera contínua.

jonquera, f. Comunitat vegetal dominada per joncs (Scirpus holoschoenus, Juncus spp.).

jonquerola, f. Comunitat vegetal dominada per petits joncs i plantes semblants.

junciforme, adj. 1. Amb aspecte de jonc. 2. Integrat per joncs o plantes semblants.

landa, f. Matollar o bosquina de brucs, gatoses, gódua..., propi de l’Europa atlàntica i de les terres properes de clima plujós.

litoral, adj. 1. Relatiu o pertanyent a la vora de la mar. 2. Relatiu o pertanyent a la zona marina submergida situada entre la costa i la isòbata de 200 m. 3. m. Terra que voreja la mar.

llac, m. Llot molt ric en matèria orgànica i algues microscòpiques.

llacuna, f. Extensió d’aigua poc profunda i de dimensions més petites que un llac.

llim, m. Roca terrosa de gra fi (0,02-0,002 mm).

llimós -osa, adj. Format per llim, o que en conté en gran proporció.

llistonar, m. Prat de llistó (Brachypodium retusum).

llot, m. Fang tou que deixen, per sedimentació, les aigües corrents o estagnants.

llotós -osa, adj. Format per llot, ple de llot.

mantell marginal, m. Vegetació pròpia de les vores de bosc, especialment la integrada per plantes llenyoses o per herbes grosses.

màquia, f. Bosquina alta i densa d’arbusts esclerofil·les, amb una alçada màxima de 6 m.

mar enfora. Poc o molt enllà de la costa, sobre la plataforma continental.

marga, f. Roca sedimentària composta d’argila i de carbonat de calci.

margós -osa, adj. 1. Que conté marga. 2. Semblant a la marga.

marí -ina, adj. Relatiu o pertanyent al mar.

matollar, m. Formació vegetal dominada per mates, amb una alçada màxima d’1,5 m.

medi, m. Entorn en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una biocenosi.

medioeuropeu -ea, adj. 1. Dit de la província de la regió eurosiberiana que comprèn les terres centreeuropees de clima plujós i poc o molt continental. La vegetació natural predominant consisteix en boscos caducifolis o, en els sòls més pobres, formacions de coníferes. 2. Pertanyent o relatiu a aquesta província fitogeogràfica.

mediterrani -ània, adj. 1. Dit de la regió del regne holàrtic que comprèn, al voltant de la mar Mediterrània, les terres de clima poc o molt sec a l’estiu. Hi predominen com a vegetació natural, els boscos esclerofil·les, les màquies, les brolles i els prats rics en teròfits. 2. Pertanyent o relatiu a aquesta regió fitogeogràfica.

megafòrbia, f. Qualsevol planta herbàcia alta i frondosa.

megafòrbic -a, adj. Integrat per herbes especialment ufanoses i de fulles grosses.

mesòfil -a, adj. Que es desenvolupa òptimament en condicions mitjanes d’humitat (i d’altres factors ecològics).

mesohigròfil -a, adj. Poc higròfil (entre mesòfil i higròfil).

mesolitoral, adj. Relatiu o pertanyent a l’espai costaner més proper al nivell mitjà de la mar (zona de les marees), si més no mullat regularment per les onades i els seus esquitxos.

mesotròfic -a, adj. Que disposa de nutrients en quantitat moderada.

mineralitzat -ada, adj. En el cas de l’aigua, carregada de substàncies minerals.

mixt -a, adj. Dit del bosc format per arbres diversos, especialment si s’hi barregen coníferes i planifolis o caducifolis i perennifolis.

mollera, f. Aiguamoll de muntanya, mena de prat xop format sobretot per ciperàcies i molses, que s’hi descomponen formant torba. Torbera baixa.

montà -ana, adj. 1. A les muntanyes de zones fredes i temperades, comparables als Alps, dit de l’estatge altitudinal, situat part dessota del subalpí, corresponent bàsicament al país de les fagedes o dels boscos acidòfils del roure de fulla grossa i bedoll (sota clima oceànic o en ambients frescals) o bé al país dels boscos primaris de pi roig (si el clima és continental poc plujós o en ambients secs). 2. Relatiu o pertanyent a aquest estatge.

muntanya mediterrània, f. Terres situades per sobre d’uns 500 m d’altitud i clarament sotmeses a un clima mediterrani.

muntanya mitjana, f. Conjunt dels estatges montà i submontà.

murtar, m. Bosquina de murta (Myrtus communis).

natant, adj. Que viu flotant a la part superficial de l’aigua, sense estar arrelat.

neretar, m. Matollar de neret (Rhododendron ferrugineum).

neutroacidòfil -a, adj. Neutròfil o feblement acidòfil.

neutròfil -a, adj. Que viu bé en medis (aigües, sòls) neutres, ni gaire àcids ni gaire bàsics.

nitròfil -a, adj. Que es fa en medis rics en substàncies nitrogenades, sovint pertorbats.

nival, adj. Dit de l’estatge altitudinal de les muntanyes de zones temperades i fredes, en què els indrets de condicions mitjanes resten permanentment coberts de neu (zona de les neus persistents).

obert -a, adj. Dit de la vegetació no contínua, en què hi ha, entre clapes contigües, espais descoberts no pas més extensos que aquelles.

oceànic -a, adj. Dins del regne pelàgic, dit de la província que comprèn les aigües que s’estenen vers la mar oberta més enfora de la plataforma continental.

oligotròfic -a, adj. Pobre en nutrients.

olositànic, territori. Àrea de muntanya baixa i mitjana que enllaça els Prepirineus orientals amb les muntanyes catalanídiques septentrionals, de clima marítim i força plujós. Inclou els sistemes muntanyosos que van de Sant Julià del Mont als altiplans del Cabrerès, com també les petites conques associades.

omeda, f. Bosc d’oms (Ulmus minor).

oromediterrani -ània, adj. 1. Dit de l’estatge altitudinal que comprèn les parts més elevades, fredes o molt fredes, de la muntanya mediterrània. En són molt típics, entre d’altres tipus de vegetació, els matollars xeroacàntics. 2. Pertanyent o relatiu a aquest estatge de vegetació.

pastura, f. Prat, o formació vegetal anàloga, on el bestiar pastura.

pastura intensiva. La que es destina a ser pasturada contínuament pel bestiar gros, fortament nitrificada, entretinguda mitjançant resembres repetides i altres intervencions especials, i amb una flora i una fauna molt empobrides.

pedrera, f. Explotació de roques a cel obert.

pedrusca, f. Tartera de rocs mòbils de pocs centímetres de diàmetre.

pelàgic -a, adj. Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixa mar.

penyal, m. Bloc de pedra al descobert, més o menys gros i elevat.

penya-segat, m. Escarpament rocós a la línia de contacte entre terra i mar.

permanent, adj. 1. Es diu dels rius en què circula aigua de manera continuada. 2. Es diu de les comunitats vegetals, la vegetació… estables que es troben en equilibri amb unes condicions ambientals particulars, diferents de les normals del territori.

pineda, f. Bosc de pins (Pinus spp.); plantació de pins.

Pirineus. Territori que comprèn la serralada pirinenca i les prepirinenques, amb les conques i les valls associades.

Pirineus centrals. Dintre Catalunya, territori pirinenc a ponent del riu Segre.

Pirineus orientals. Dintre Catalunya, territori pirinenc a llevant del riu Segre.

plàncton, m. Conjunt de microorganismes que viuen en suspensió a les aigües dolces o salades.

plantació, f. Conjunt de vegetals plantats.

plataforma continental, f. Part del marge continental submergida, compresa entre la línia de baixamars i la ruptura de pendent (cantó) que mena al talús continental.

poblament, m. Formació vegetal en què són exclusius o predominen amplament els individus d’una mateixa espècie.

pollancreda, f. Bosc de pollancres (Populus spp.); plantació de pollancres.

pradell, m. Prat format per plantes petites, sovint molt poc extens.

prat, m. Formació vegetal en què predominen les herbes, especialment les graminoides.

Prepirineus. Serralades sensiblement paral·leles a la serralada axial o principal dels Pirineus, generalment més baixes i majoritàriament calcàries, amb les conques i valls associades.

prostrat -ada, adj. Que creix ajagut a terra, sense aixecar-se gaire.

pulviniforme, adj. En forma de petit coixí.

radicant, adj. Arrelat al substrat.

rambla, f. 1. Curs d’aigua intermitent, que depèn estretament del règim pluvial. 2. Llit d’aquest curs d’aigua.

repoblació forestal, f. Massa d’arbres plantada per tal de refer un bosc idèntic o semblant al bosc natural del lloc.

riera, f. Curs d’aigua intermitent, de flux molt irregular, no tan important com un riu, però més que un torrent.

roca, f. Massa de matèria pètria que sobresurt de la superfície de la terra o del mar.

roureda, f. Bosc de roures (Quercus spp.).

ruderal, adj. Propi dels indrets permanentment alterats per l’home i pels animals domèstics.

runam, m. Massa de matèries de rebuig o d’estèrils d’una explotació minera; o de l’arrencada de terra o roca en fer una galeria, un terrabuit, etc.

ruscínic, territori. Plana de l’Empordà (i del Rosselló), al peu de l’extrem oriental dels Pirineus, de clima mediterrani marítim, amb hivern relativament fred i estiu més aviat sec.

salabrós -a, adj. Lleugerament salí.

salí -ina, adj. Que conté naturalment sal.

salicornar, m. Comunitat vegetal, pròpia de sòls humits i molt salins, integrada principalment per salicòrnies (plantes dels gèneres Salicornia, Arthrocnemum i afins).

salzeda, f. Bosc de salzes (Salix spp.).

sargar, m. Bosquina de sargues i saulics (Salix purpurea, S. elaeagnos, S. triandra...).

sarronar, m. Comunitat herbàcia dominada per sarrons (Chenopodium bonus-henricus).

saücar, m. Bosquina de saücs (Sambucus nigra).

savinosa, f. Bosquina de savines (Juniperus phoenicea).

secundari -ària, adj. Dit de la vegetació natural, relativament simple i inestable, que n’ha substituït una altra de més complexa vers la qual tendirà progressivament.

seminatural, adj. Es diu de l’hàbitat, de la vegetació... condicionat o afavorit per l’home, però no depenent totalment de l’acció que aquest hi pugui exercir.

sèssil, adj. Que viu sedentàriament, subjecte a un substrat.

sicòric, territori. Plana occidental catalana (de la Noguera al Baix Cinca i a l’Urgell), terminació oriental de la gran plana de l’Ebre mitjà; de clima mediterrani continental i sec, i sòl calcaris o, no rarament, salins o guixencs.

silici -ícia, adj. Dit del terreny que no conté carbonat càlcic i que té un predomini de la sílice o del quars.

silicícola, adj. Que es fa en terrenys silicis.

sintàxon, m. Unitat de classificació de les biocenosis, i especialment de les comunitats vegetals.

sorrera, f. Explotació d’arenes.

sotabosc, m. Vegetació arbustiva i herbàcia que, en un bosc, es fa sota el dosser dels arbres.

subalpí -ina, adj. 1. Dit de l’estatge altitudinal de les muntanyes de zones temperades i fredes, situat entre el montà i l’alpí, corresponent bàsicament al país dels boscos de pi negre (i eventualment d’avet). 2. Pertanyent o relatiu a aquest estatge.

subarbori -òria, adj. Dit de la planta arbustiva alta que no arriba a tenir les dimensions i les característiques d’un arbre, però hi tendeix.

subatlàntic -a, adj. Pertanyent o relatiu als territoris de clima atlàntic atenuat, amb una certa tendència continental.

sublitoral, adj. Relatiu o pertanyent a la zona del fons marí compresa entre el nivell de la baixamar i el cantó de la plataforma continental (-200 m, aproximadament).

submers -a, adj. Que viu dins l’aigua, arrelat al fons o no.

submontà -ana, adj. 1. A les muntanyes de les zones fredes i temperades, comparables als Alps, estatge altitudinal situat per sota del montà, corresponent bàsicament al país de les rouredes de roure pènol o als boscos mixtos mesohigròfils, si el clima és oceànic, o bé als boscos de roure valencià o de roure martinenc i a les pinedes de pinassa o de pi roig (secundàries), en climes continentals poc plujosos. 2. Pertanyent o relatiu a aquest estatge.

subnitròfil -a, adj. Lleugerament nitròfil.

subnival, adj. Dit de la zona de transició entre l’estatge alpí i el nival, on la vegetació esdevé escassa i esparsa, i on hi ha congestes persistents en indrets especials.

supralitoral, adj. Relatiu o pertanyent a l’espai costaner on viuen només organismes que suporten o necessiten una emersió contínua. Únicament resta submergit durant les marees vives i les plenamars estacionals; en altres períodes, humitejat pels esquitxos de les onades.

sureda, f. Bosc de sureres (Quercus suber).

talús continental, m. Part externa del marge continental que enllaça, mitjançant un pendent, la zona costanera amb els grans fons oceànics.

tamarigar, m. Bosquina de tamarius (Tamarix spp.).

tanca viva, f. Faixa de vegetació, generalment arbustiva, que delimita conreus o prats.

tancat -ada, adj. Dit de la vegetació que forma una coberta contínua.

tartera, f. 1. Con d’enderrocs format al flanc d’un talús pels esbaldregalls, mòbil per efecte de la gravetat i de la solifluxió. 2. Més especialment, formació de blocs rocosos de mida còdol (al voltant d’un pam), poc mòbils.

teixeda, f. Bosc de teixos (Taxus baccata).

temporani -ània, adj. Que té lloc en períodes de temps breus i repetitius.

tenassa, f. Vorell o cornisa, de vegades de més d’1 m d’amplada, existent en ambients batuts de la zona mesolitoral, constituït per concrecions calcificades d’algues vermelles (sobretot Lithophyllum byssoides).

termoatlàntic -a, adj. Relatiu o pertanyent a la porció menys freda de la província atlàntica.

termòfil -a, adj. Que s’agrada dels climes càlids; o dels ambients relativament calents en comparació amb el clima general del territori.

termomediterrani -ània, adj. Relatiu o pertanyent a la porció més càlida de la regió mediterrània. Com a vegetació natural, hi són típiques les màquies, els espinars, les timonedes i els prats d’anuals.

teròfit, m. Planta anual.

terofític -a, adj. Integrat per teròfits.

terra baixa, f. Àrea estesa part dessota de l’estatge submontà, de clima mediterrani (divers segons les zones).

terraprim, m. Sòl poc profund, especialment el format sobre roca permeable i que s’asseca fàcilment.

terrer, m. Terreny totalment aixaragallat, abrupte i aspre, sense vegetació o gairebé. Generalment establert en formacions sedimentàries blanes (margues, argiles, guixos...), es troba sotmès a condicions d’erosió tan intensa i continuada que no pot formar-s’hi sòl ni pot ser colonitzat per la vegetació.

terres interiors àrides, f. pl. El territori sicòric i algunes zones adjacents dels Prepirineus centrals i del territori catalanídic meridional, de clima francament continental i de tendència àrida.

timoneda, f. Matollar baix i poc dens, amb aspecte de farigolar, propi sobretot de terres àrides.

topoclimàcic -a, adj. Es diu de les comunitats vegetals, la vegetació… madures i estables que es troben en equilibri amb condicions particulars d’un lloc concret (diferents de les normals del territori).

torbera, f. Aiguamoll en què la vegetació, en descompondre’s, origina torba; especialment el dominat per esfagnes, molt àcid i capaç d’elevar-se poc o molt per damunt del nivell d’aigua del sòl.

torbera baixa. La que és poc àcida i no es pot elevar per damunt del nivell d’aigua del sòl; hi predominen ciperàcies i molses altres que els esfagnes. Mollera.
torbós -osa, adj. 1. Format per torba o que en conté. 2. Pertanyent o relatiu a la torba o a les torberes.

tosca, f. Substància calcària dipositada per l’aigua.

travertí, m. Tosca concrecionada i esponjosa que formen de manera natural algunes surgències o aigües estagnants.

tremoleda, f. Bosc de trèmols (Populus tremula).

vàgil, adj. Que es pot moure lliurement.

vel, m. Mantell marginal integrat sobretot per plantes enfiladisses.

verneda, f. Bosc de verns (Alnus glutinosa).

vinya, f. Camp plantat de vinyes (Vitis vinifera).

viver, m. Terreny especialment disposat per criar-hi plantes.

vorada herbàcia, f. Vegetació d’herbes baixes pròpia de les vores de bosc.

xeroacàntic -a, adj. Integrat sobretot per mates en forma de coixinet espinós.

xeròfil -a, adj. Que es fa en ambients secs.

xeromesòfil -a, adj. Poc xeròfil (entre xeròfil i mesòfil).

xerotermòfil -a, adj. Que es fa en climes o ambients secs i càlids.