|
Introducció
El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com la Directiva hàbitats.
A Europa, els principals precedents d’aquesta Directiva són la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (recollida per la Directiva hàbitats), coneguda també com la Directiva de les aus, el Conveni de Berna i el Projecte CORINE biòtops.
La Directiva hàbitats representa, actualment, i juntament amb la Directiva de les aus, l'instrument més important d'aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat.
En la legislació de l'Estat espanyol, la transposició de la Directiva hàbitats es materialitza en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Posteriorment, el Consell de les Comunitats Europees ha aprovat la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE. Bàsicament consisteix en una millora, modificació i substitució dels annexos I i II de la Directiva hàbitats. En la legislació espanyola, aquesta nova directiva que modifica la Directiva hàbitats ha quedat transposada mitjançant el Reial decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 1997/1995.
La Directiva hàbitats
Objectius i estructura
L’objectiu global de la Directiva hàbitats, descrit en l’article 2.1, és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres".
Per al compliment d’aquest objectiu global, la Directiva s’estructura en dos grans objectius més concrets:
- La creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies (articles 3 al 11)
- El sistema de protecció global de les espècies (articles 12 al 16 i 22)
D’altra banda, hi ha altres aspectes i determinacions de la Directiva prou rellevants i que tenen a veure amb els temes següents:
- Mecanismes establerts per al seguiment de la implantació de la Directiva
- Realització d'un informe públic, cada 6 anys, per part dels estats membres sobre les disposicions i mesures adoptades en el marc de la Directiva, especialment pel que fa a Natura 2000 (article 17.1).
- Posteriorment, i en el termini de dos anys, la Comissió elaborarà un informe d’avaluació sobre progressos realitzats i sobre la contribució de Natura 2000 a la consecució de l’objectiu de garantir un estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari (article 17.2).
- Creació d’un comitè dependent de la Comissió, per assistir a aquesta, i que es coneix pel nom del Comitè hàbitats (article 20).
- Foment de la recerca, els treballs científics i l’intercanvi d’informació entre els estats membres (article 18)
- Foment de l’educació i la informació sobre la necessitat de la conservació dels hàbitats i les espècies (article 22.3)
- Previsió de mecanismes de revisió i adaptació al progrés científic dels annexos de la Directiva (article 19)
- Definició dels conceptes bàsics i del concepte d’hàbitat o espècie d’interès comunitari (article 1)
El sistema global de protecció d’espècies
Els articles del 12 al 16, el 22.a i 22.b, i els objectius i la creació de Natura 2000 (pel que fa a la conservació dels hàbitats de les espècies de l’annex II) estableixen un marc normatiu que configura un sistema global de protecció de les espècies en el territori de la UE.
La protecció d’espècies mitjançant Natura 2000 s’explica en l’apartat d’aquesta pàgina web on s’explica la xarxa Natura 2000.
Pel que fa als articles del 12 al 16, i 22.a i 22.b, aquests són els aspectes més importants a destacar:
- Els articles 12 i 13 estableixen un sistema de protecció rigorosa per a les espècies llistades en l’annex IV. Així mateix, l’article 22.a dóna la directriu als estats membres d’estudiar la reintroducció d’espècies d’aquest annex.
- L’article 14 estableix unes mesures de gestió per a la captura i explotació de les espècies llistades en l’annex V.
- L’article 15 estableix una regulació dels mètodes de captura, recol.lecció i transport (principalment els citats en l’annex VI) de les espècies, i prohibeix de forma genèrica el mètodes no selectius.
- L’article 16 estableix els casos i les condicions en què es poden establir excepcions a les disposicions establertes en els articles 12, 13, 14 i 15.
- L’article 22.b dóna directrius amb referència a la presa de cauteles pel que fa a la introducció intencionada d’espècies no autòctones.
Val a dir que en els annexos esmentats no hi ha espècies d’aus, ja que el sistema global de protecció d’espècies per a aquest grup taxonòmic és un aspecte que cobreix la Directiva de les aus.
Concepte d’hàbitat i espècie d’interés comunitari
Hàbitat d’interès comunitari
La Directiva hàbitats defineix "hàbitat natural" com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals.
A continuació defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells, d'entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d'aquestes característiques:
- Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
- Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.
- Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, l'alpina, l'atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània i la boreal.
Són, en definitiva, els que apareixen en l'annex I de la Directiva i és important remarcar, doncs, que no són tots els hàbitats presents a la UE sinó una selecció d'aquests. Alguns exemples són els alzinars, les pinedes de pi pinassa, pi pinyer o pi blanc, els penya-segats marins mediterranis, els matollars gipsícoles, els prats de dall, les cingleres calcàries amb vegetació casmofítica, les torberes i molleres àcides, etc.
Per últim, la Directiva defineix els hàbitats naturals prioritaris, d'entre els hàbitats naturals d'interès comunitari, com aquells amenaçats de desaparició (els que recull el punt a)) presents en el territori de la UE, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el territori d'aquesta.
És molt important entendre que els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres d'aquests mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. Això sí, però, mostres suficients que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE. Que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no vol dir que en aquell lloc s'hagi de garantir la seva conservació.
Espècie d’interès comunitari
La Directiva hàbitats defineix les espècies d’interès comunitari com aquelles que, pel que fa al territori de la UE:
- Es troben en perill, excepte aquelles l’àrea de distribució natural de les quals s’estengui de forma marginal en aquest territori i no estiguin amenaçades ni siguin vulnerables en l’àrea del paleàrtic occidental.
- Siguin vulnerables, és a dir, que el seu pas a la categoria de les espècies en perill es considera probable en un futur pròxim en el cas de mantenir-se els factors que ocasionen l’amenaça.
- Siguin rares, és a dir, que les seves poblacions són de mida petita i que, sense estar actualment en perill ni ser vulnerables, podrien estar-ho o ser-ho.
- Siguin endèmiques i requereixin especial atenció a causa de la singularitat del seu hàbitat i/o de possibles repercussions que la seva explotació pugui tenir en la seva conservació.
Són, en definitiva, les que apareixen en els annexos II, IV i V de la Directiva, encara que, com hem vist en l’apartat 2.2, la inclusió d’una espècie en un o altre annex té unes implicacions molt diferents.
Pel que fa a les espècies d’interès comunitari de l’annex II, la Directiva també defineix d’entre aquestes les espècies prioritàries, enteses com aquelles recollides en el punt a) la conservació de les quals suposa una especial responsabilitat per a la UE a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el territori d’aquesta.
A l’igual que en el cas dels hàbitats, les espècies d'interès comunitari de l’annex II (prioritàries o no) no són espècies protegides, sinó catalogades. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres suficients dels seus hàbitats mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. Això sí, però, mostres suficients que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE.
La xarxa Natura 2000
La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000 (article 3).
Objectiu
Natura 2000 haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE (article 3).
Un hàbitat es considera que es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres aspectes següents (article 1):
- Que la seva àrea de distribució natural i les superfícies de l’hàbitat compreses dins d’aquesta àrea siguin estables o estiguin augmentant.
- Que l’estructura i les funcions específiques necessàries per al seu manteniment a llarg termini existeixin i puguin seguir existint en un futur previsible.
- Que l’estat de conservació de les seves espècies característiques sigui favorable.
- Una espècie es considera que es troba en un estat de conservació favorable quan conflueixen els tres aspectes següents (article 1):
- Que les dades sobre la dinàmica de les poblacions de l’espècie en qüestió indiquin que aquesta segueix i pot seguir constituint a llarg termini un element vital dels hàbitats a que pertany.
- Que l’àrea de distribució natural de l’espècie no s’estigui reduint ni estigui amenaçada de ser reduïda en un futur previsible.
- Que existeixi i probablement segueixi existint un hàbitat d’extensió suficient per mantenir les seves poblacions a llarg termini.
Conservació dels hàbitats i les espècies mitjançant els espais de Natura 2000
L’article 3 de la Directiva hàbitats determina que els espais que componguin Natura 2000 han de contenir hàbitats de l’annex I o espècies de l’annex II.
Aquest mateix article també determina que aquests espais han de contenir mostres suficients dels hàbitats i les poblacions de les espècies, de manera que garantint la conservació d’aquestes mostres i poblacions dins de Natura 2000 es pugui garantir l’objectiu per al qual s’ha creat aquesta xarxa d’espais.
Les regions biogeogràfiques de la Unió Europea
 El territori de la UE és dividit en 6 regions biogeogràfiques: la macaronèsica, la mediterrània, l’atlàntica, l’alpina, la continental i la boreal.
L’objectiu de garantir el manteniment (o el restabliment) de l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE s’ha d’aplicar per a cada regió biogeogràfica i, dins de cada una d’aquestes, per a tots els hàbitats i les espècies que hi són presents.
Tipus d’espais que componen Natura 2000
Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:
- Les zones especials de conservació (ZEC)
- Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2).
Els criteris i procediments per classificar un espai com a LIC i posteriorment designar-lo com a ZEC s’expliquen l’apartat següent.
Les ZEPA són designades pels estats membres segons a l’article 4 de la Directiva de les aus. Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur, passen a formar part de Natura 2000 automàticament.
El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a ZEC indica que aquest és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats, mentre que el fet que estigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus (article 4).
Així doncs, la inclusió de les ZEPA a Natura 2000 cobreix la mancança que suposa que l’annex II de la Directiva hàbitats no contingui les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus.
Val a dir que un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada.
Procediment per a la creació de Natura 2000
En els articles 3, 4 i 5 de la Directiva es determinen els criteris i procediments pels quals s’ha de constituir Natura 2000. Aquests criteris i procediments queden reflectits en els apartats següents.
Primera etapa: Propostes d’espais dels estats membres
Requisits que han de complir les Propostes
L’article 4.1 determina que cada Estat membre proposarà a la Comissió una llista d’espais per a cada regió biogeogràfica. D’ara endavant, anomenarem aquestes llistes Propostes o Propostes d’espais.
Aquestes propostes han de complir, cada una per separat, els requisits següents:
- En els espais proposats s’han de mesurar els criteris indicats en l’annex III (etapa1) de la Directiva.
- Els espais proposats han de tenir interès comunitari segons els criteris indicats en l’annex III (etapa 2) de la Directiva.
- Cada una de les propostes estatals haurà d’assolir uns nivells mínims de representació dels hàbitats i de les espècies, d’acord amb la quantitat que tingui l’Estat membre d’hàbitats i espècies en el seu territori, i també els criteris exposats fins ara pel que fa als objectius de Natura 2000.
Termini de presentació i documentació adjuntar
Cada Proposta serà tramesa a la Comissió juntament amb una informació sobre els espais proposats consistent en:
- Un mapa de l’espai.
- La seva denominació.
- La seva ubicació i extensió.
- Les dades resultants de la mesura dels criteris indicats en l’annex III (etapa 1).
Aquesta informació es proporcionarà d’acord amb un formulari normalitzat que elaborarà la Comissió.
El període perquè un Estat membre hagi tramès totes les seves propostes no pot superar els 3 anys des de la data de publicació de la Directiva. Actualment, l’Estat espanyol porta un retard, que és generalitzat a tota la UE, de quasi quatre anys pel que fa a aquesta tramesa.
Criteris establerts a l’annex III (etapa 1)
En l’annex III s’estableixen els criteris de selecció dels espais que poden ser classificats com a LIC i posteriorment ser designats com a ZEC.
Aquests criteris es concreten en 4 blocs, els dos primers subdividits en 4 punts:
- Criteris per a l’avaluació de la importància d’un espai per a un hàbitat concret:
- Grau de representativitat de l'hàbitat en relació amb l'espai.
- Superfície de l’hàbitat dins l'espai en relació amb la superfície total de l’hàbitat en l’Estat membre i dins la regió biogeogràfica de què es tracti.
- Grau de conservació de l'estructura i de les funcions de l'hàbitat i possibilitat de restauració.
- Avaluació global del valor de l'espai per a la conservació de l'hàbitat.
- Criteris per a l’avaluació de la importància d’un espai per a una espècie concreta:
- Mida i densitat de la població de l'espècie dins l’espai en relació amb el global de poblacions de l’espècie en l’Estat membre i dins la regió biogeogràfica de què es tracti.
- Grau de conservació dels elements de l'hàbitat que siguin rellevants per a l'espècie i possibilitat de restauració.
- Grau d'aïllament de la població o poblacions existents en l'espai en relació amb l'àrea de distribució natural de l'espècie.
- Avaluació global del valor de l'espai per a la conservació de l'espècie.
- D'acord amb aquests criteris, els estats membres classificaran els espais de la Proposta com a llocs que podrien ser considerats d’importància comunitària, segons el seu valor relatiu per a la conservació de cada un dels hàbitats o de cada una de les espècies.
- Aquesta Proposta inclourà els espais en què hi hagi els hàbitats i les espècies prioritaris/àries, i que hagin estat seleccionats pels estats membres d'acord amb els criteris enumerats en els punts A i B.
Pel que fa a espècies que requereixin un territori extens, els espais proposats podran contenir només aquelles parts del territori que presentin els elements físics i biològics essencials per a la seva vida i reproducció (article 4.1).
Segona etapa: Selecció dels LIC per part de la Comissio
Objectiu
Segons els criteris de l’annex III (etapa 2) i per a cada una de les 6 regions biogeogràfiques, la Comissió, d’acord amb els estats membres, redactarà un projecte de llista de LIC prenent com a punt de partida les propostes d’espais dels estats membres (article 4.2).
Aquest projecte de llista, un cop aprovat per la Comissió mitjançant el procediment que estableix la Directiva en l’article 21, atorgarà als espais de la llista la categoria de LIC.
La consolidació d’aquesta segona etapa s’ha de fer en un termini de 6 anys a partir de la publicació de la Directiva.
Criteris establerts a l’annex III (etapa 2)
Els criteris de l’annex III (etapa 2) són els següents:
- Tots els espais proposats pels estats membres en què hi hagi hàbitats o espècies prioritaris/àries seran seleccionats com a LIC.
- Per a l’avaluació de la importància comunitària de la resta d’espais proposats pels estats membres, és a dir, de la seva contribució al manteniment o restabliment en un estat de conservació favorable d’un hàbitat o d’una espècie i/o a la coherència de Natura 2000, es tindran en compte els criteris següents:
- El valor relatiu de l’espai en l’àmbit de l’Estat membre i en la regió biogeogràfica de què es tracti.
- La localització de l’espai amb relació amb les vies migratòries d’espècies de l’annex II, així com la possible pertinença a un ecosistema coherent situat a una i altra banda d’una o diverses fronteres interiors de la UE.
- La superfície total de l’espai.
- El nombre d’hàbitats i/o espècies d’interès comunitari presents en l’espai.
- El valor ecològic global de l’espai, en tot el territori de la UE, per a la regió o regions biogeogràfiques dins de les quals ha estat proposat o per al conjunt del territori de la UE, ja sigui per l’aspecte característic o únic dels elements que l’integren o per la combinació d’aquests elements.
Procediments excepcionals
La Directiva estableix que l’aplicació dels criteris de l’annex III (etapa 2) sigui més flexible en estats membres en què els espais que tinguin hàbitats o espècies prioritaris ocupin més d’un 5% del seu territori. Aquest mecanisme, però, requereix la conformitat de la Comissió (article 4.2).
D’altra banda, en l’article 5 s’estableix un mecanisme pel qual, si es dóna la circumstància que un Estat membre no ha proposat un espai que la Comissió considera que és essencial per al manteniment d’un tipus d’hàbitat determinat, o per la supervivència d’una espècie concreta, s’iniciarà un procediment bilateral de concertació entre la Comissió i l’Estat membre amb la finalitat de contrastar i discutir les dades científiques de què disposen ambdues parts.
Aquest període de concertació pot tenir una durada màxima de 6 mesos. Si un cop finalitzat aquest termini no s’arriba a un acord, la Comissió podrà proposar al Consell de les Comunitats Europees la selecció de l’espai o espais en qüestió com a LIC. El Consell decidirà per unanimitat en un termini no superior a 3 mesos.
Val a dir que des que s’iniciï el període de concertació fins que el Consell prengui una decisió, l’espai o espais en qüestió quedaran sotmesos a allò que es diu en el punt c) de l’apartat 6.
Tercera etapa: Designació de les ZEC per part dels estats membres
Els espais classificats com a LIC per la Comissió hauran de ser disignats com a ZEC per part dels estats membres, en un termini que no pot superar els 6 anys a partir de la seva declaració com a LIC.
A l’hora de fixar les prioritats en l’ordre en què es facin aquestes designacions, l’Estat membre tindrà en compte la importància comunitària de l’espai per al compliment dels objectius de Natura 2000, així com per a la coherència de la xarxa a què fa referència l’apartat següent.
Millora de la coherència ecològica de Natura 2000
La Directiva dóna la directriu (article 10) que, quan els estats membres ho considerin necessari, i en el marc de les seves polítiques nacionals d’ordenació del territori i de desenvolupament, es preocuparan per millorar la coherència ecològica de Natura 2000 fomentant la gestió d’elements del paisatge que tinguin una importància principal per a la fauna i la flora silvestres.
Es tracta d’aquells elements que, ja sigui per la seva estructura lineal (rius, marges de camps de conreu, etc.), o pel seu paper com a punts d’enllaç (estanys, bosquetons, etc.), són essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l’intercanvi genètic de les espècies silvestres.
Mesures de conservació a adoptar en les ZEC i els LIC
La Directiva proposa una sèrie de mecanismes a desenvolupar en les ZEC i que busquen assolir l’objectiu esmentat:
- Elaboració d'un Pla de gestió (específic de l’espai o integrat en altres plans de desenvolupament) i de les mesures reglamentàries, contractuals i/o administratives necessàries per a les exigències ecològiques dels tipus d’hàbitats i espècies d’interès comunitari que hi ha en l’espai (article 6.1).
- Avaluació de les repercussions de plans i projectes que no tinguin relació directa amb la gestió de l’espai o que no són necessaris per a aquest, i que puguin afectar de forma apreciable, individualment o en combinació amb d’altres plans i projectes, l’espai i els seus objectius de conservació (article 6.3).
- Aplicació de mesures de conservació apropiades per evitar el deteriorament dels hàbitats i les espècies presents en l’espai (article 6.2).
- Vigilància de l'estat de conservació dels hàbitats i de les espècies, especialment en el cas de ser prioritàries (article 11).
- Elaboració dels informes esmentats en els articles 17.1 i 17.2 de la Directiva.
Aquests mecanismes i mesures també són d’aplicació en els LIC pel que fa als punts b) i c) (article 4.5).
Pel que fa al punt b), les autoritats nacionals competents només es declararan d’acord amb un pla o projecte concret després d’assegurar-se, amb aquesta avaluació, que no es perjudica la integritat de l’espai.
L’Estat membre només podrà autoritzar un pla o projecte que perjudiqui la integritat de l’espai quan no hi hagi solucions alternatives, i/o quan es tracti d’un pla o projecte que s’ha de realitzar per raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses les de tipus social i econòmic. En aquest cas, l’Estat membre haurà de prendre totes les mesures compensatòries que siguin necessàries, que haurà de comunicar a la Comissió, per garantir que la coherència global de Natura 2000 queda protegida.
En el cas que l’espai tingui hàbitats o espècies prioritaris, només es podran al.legar (per aplicar el que s’ha expressat en el paràgraf anterior) raons relacionades amb la salut humana i la seguretat pública, o relatives a conseqüències positives de primer ordre d’importància per al medi ambient, o bé, i amb una consulta prèvia a la Comissió, d’altres raons imperioses d’interès públic de primer ordre.
En definitiva, es planteja un escenari força obert però molt tutelat en què a priori no es prohibeix res. Es dóna als estats membres la principal responsabilitat d’aquesta tutela, i a la Comissió un important potencial de seguiment de què es fa (o no es fa) en els espais. Les expressions "perjudicar la integritat de l’espai", "inexistència de solucions alternatives" i "raons imperioses d’interès públic" eviten declarar prohibits a priori certs tipus de plans i projectes.
El cofinançament per a la gestió dels espais de Natura 2000
Per últim, la Directiva preveu el cofinançament entre la UE i els estats membres per garantir la conservació dels hàbitats i les espècies prioritaris dins dels espais de Natura 2000.
Aquest mecanisme queda establert en el seu article 8, mitjançant 4 passos:
- Els estats membres trametran a la Comissió, paral.lelament a les seves propostes parcials i quan ho creguin oportú, les seves estimacions pel que fa al cofinançament comunitaria que creguin necessari, tant per al desenvolupament dels plans de gestió com per a l’execució de les mesures reglamentàries, administratives o contractuals necessàries per a la conservació dels hàbitats i les espècies prioritaris/àries. Lògicament, aquest cofinançament només es podrà sol.licitar per a espais que continguin aquest tipus d’hàbitats.
- D’acord amb els estats membres, la Comissió determinarà, per als espais en què s’ha sol.licitat cofinançament i que han estat declarats LIC, les mesures indispensables per al manteniment o reestabliment en un estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies prioritàris/àries en els espais de què es tracti, així com els costos totals que aquestes mesures suposin.
- La Comisió, d’acord amb els estats membres, i tenint en compte, entre d’altres coses, la concentració d’hàbitats o espècies prioritaris/àries que es doni en el territori de l’Estat, i les càrregues econòmiques que això pugui implicar, avaluarà el cofinançament necessari per a l’aplicació de les mesures esmentades en el punt anterior.
- D’acord amb l’avaluació exposada en els dos punts anteriors, i en el marc dels instruments comunitaris de finançament, la Comissió adoptarà un marc d’acció prioritària de les mesures que s’hagin d’adoptar i que suposin cofinançament, sempre i que l’espai hagi estat designat com a ZEC per l’Estat membre.
Elaboració de les propostes de Natura 2000 a l’Estat espanyol
En aquest bloc s’abordarà l’organització administrativa que s’ha desenvolupat, a l’Estat espanyol, pel que fa a la obligació dels estats membres de presentar les propostes d’espais.
Marc legal
Com ja s’ha comentat, el Reial decret 1997/1995 transposa la Directiva hàbitats a l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol amb caràcter de norma bàsica excepte en allò que es refereix als mètodes de caça.
Aquest Reial decret, en l’article 4.1, determina que els òrgans competents de les Comunitats autònomes (CA) elaboraran les propostes d’espais que, trobant-se en el seu territori, puguin ser classificats com a LIC i posteriorment designats com a ZEC, competència aquesta última que torna a recaure en les CA (article 5).
L’article 4.1 també determina que les propostes elaborades per les CA seran trameses al Ministeri de Medi Ambient (MMA), que les proposarà a la Comissió Europea mitjançant el procediment corresponent.
En la disposició addicional segona es determina, però, que quan els espais a proposar (o designar com a ZEC en un futur) es localitzin o coincideixin amb parcs nacionals, la proposició i designació a què es refereixen els articles 4.1 i 5 correspondrà al MMA, previ acord amb les CA corresponents.
A l’article 6, i com a aspecte afegit als que determina la Directiva, s’estableix que els punts 2, 3 i 4 de l’article 6 del Reial decret seran d’aplicació en les ZEPA.
Per últim, i com a punt important en el paper de coordinació que ha de jugar el MMA en tot aquest procés, cal destacar la disposició final primera, en què es faculta el MMA per dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions necessàries per al compliment i aplicació del que disposa el Reial decret.
Òrgans administratius que hi intervenen
Des del MMA, la unitat que ha desenvolupat les tasques relacionades amb Natura 2000 ha estat la Direcció General de Conservació de la Naturalesa.
En el cas de Catalunya, han estat la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient i la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Esquema de treball i coordinació entre el MMA i les CA
Per a l’elaboració de les propostes que l’Estat espanyol ha de trametre a la Comissió, cal desenvolupar una sèrie de tasques. Aquestes tasques, que ara es descriuran, s’han d’entendre com un procediment individual per a cada regió biogeogràfica present en l’Estat espanyol:
- Elaboració de les fonts d’informació
Aquestes fonts d’informació consisteixen en una cartografia dels hàbitats d’interès comunitari i diversos inventaris de les espècies d’interès comunitari de l’annex II, totes dues coses en l’àmbit de l’Estat espanyol. La responsabilitat de la seva elaboració ha recaigut en el MMA, tot i que amb la participació de les CA en la revisió i millora dels seus resultats.
- Establiment dels criteris metodològics mínims per al compliment dels objectius de Natura 2000
A proposta dels tècnics del MMA, i de conformitat amb els de les CA, es determinen els criteris que ha de complir la Proposta. Aquests criteris consisteixen bàsicament en els nivells de representació a assolir en la Proposta dels hàbitats i les espècies, i també en els requisits que ha de complir un espai per ser considerat d’interès comunitari i ser integrat en la Proposta. Pel que fa al segon aspecte, realment ha estat poca la variació dels criteris generals donats per la Comissió. No és així en el cas dels nivells de representació, que l’Estat espanyol ha definit més detalladament, encara que amb alguns aspectes no coincidents.
- Elaboració de les propostes de les CA
A partir dels criteris esmentats en el punt anterior, cada CA elabora una Proposta d’espais corresponent al seu àmbit territorial.
- Integració de les propostes de les CA en una única Proposta de l’Estat espanyol
Totes aquestes propostes de les CA són trameses al MMA, on són integrades de manera que constitueixin una única Proposta de l’Estat espanyol.
- Avaluació del grau de compliment dels criteris establerts per la Proposta en l’Estat espanyol
Conjuntament entre les CA i el MMA, s’avalua el grau de compliment de la Proposta estatal dels criteris establerts a què fa referència més amunt el punt b). Aquesta avaluació es fa per a tres aspectes:
- la suficient inclusió en la Proposta d’espais de mostres dels hàbitats,
- el mateix per a les poblacions de les espècies,
- i l’interès comunitari dels espais proposats.
- Millora (quan l’avaluació del grau de compliment així ho indiqui) i tancament de les propostes de les CA
Sobre la base de les insuficiències d’inclusió de mostres d’hàbitats i poblacions d’espècies detectades en l’avaluació esmentada en el punt anterior, així com el no-interès comunitari d’algun dels espais proposats per les CA, aquestes realitzen (sense que això suposi una imposició per part del MMA) les millores necessàries en la seva Proposta, afegint-hi i/o treient-ne espais, o ampliant-los i/o reduint-los.
- Aprovació per part dels governs de les CA de la seva Proposta
Un cop que cada CA tanca la seva Proposta des del punt de vista tècnic, aquesta ha de ser aprovada pel govern autonòmic.
- Elaboració del material d’entrega per trametre la Proposta a la Comissió
Les propostes aprovades pels governs són trameses oficialment al MMA. El material d’entrega de cada Proposta, a elaborar per les CA, consisteix, per a cada espai, en un formulari normalitzat de dades (definit per la Comissió Europea) i la cartografia en paper dels seus límits a escala 1:100.000 i sobre la base cartogràfica del Servei Geogràfic de l’Exèrcit. Igualment, s’han de trametre els límits dels espais proposats en format digital, i la cartografia, en paper i sobre la mateixa base esmentada, dels espais de protecció especial que queden compresos en la Proposta, i també de les ZEPA.
- Integració de tots els materials d’entrega elaborats per les CA
El MMA integra tots els materials d’entrega de les diverses propostes de les CA, de manera que es constitueix en el material d’entrega de la Proposta de l’Estat espanyol.
- Tramesa a la Comissió de la Proposta de l’Estat espanyol
Finalment, el MMA tramet aquest material a la Comissió de manera que queda formalitzada la Proposta de l’Estat espanyol, de la regió biogeogràfica de què es tracti, d’espais que, des de l’Estat, es creu que poden ser classificats com a LIC per part de la Comissió.
L’esquema de treball a seguir per al desenvolupament ordenat dels punts acabats d’exposar és el següent:
Adreça de contacte
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Direcció General del Medi Natural
Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural
Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
Tel: 935 674 200
Fax 932 803 320
Responsable:
Jordi Parpal Servole
Correu electrònic: jparpal@gencat.net
|
 |
