La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Es troba situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans.

Al nord trobem el riu Major, el riu de Taús i el riu de Noves; a l'oest amb la Noguera Pallaresa i les poblacions de Sossís, el Pont de Claverol, Sant Martí de Canals, Pessonada i Aramunt; al sud amb els cims de Sant Corneli (1.354 m), Montagut (1.346 m) i cap de Carreu (1.745 m) i a l'est amb els Prats de Montanisell, la Vall de Cabó i Noves de Segre.

L'altura màxima de la Reserva s'assoleix al pic de Boumort (2.077 m), a Lo Pi Sec (1.912 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m).

Ens trobem davant un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

Vegetació

Una de les característiques més destacables és la gran diversitat de la vegetació, tant pel que fa al nombre de comunitats existents com per la seva estructura. Això ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfície relativament petita. Així, la vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals llevat de l'alpí.

El paisatge dominant és de caràcter submediterrani amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita, avui en dia relegada a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles.

En cotes baixes i intermèdies, hi trobem els carrascars, normalment amb orientació solana, acompanyats de grans superfícies de matolls termòfils (romaní, argelagues, etc.) que poblen les àrees que es van cremar ja fa anys.

Per sobre de les pinedes de pinassa, hi trobem al pi roig, espècie que en part és natural i que se situa dins el domini de vegetació potencial que li és propi. Els boscos de pi roig han estat molt afavorits pels tractaments silvícoles, i s'estenen considerablement pel domini potencial de la roureda de roure martinenc.

La part superior d'aquestes serralades està dominada pels boscos de pi negre, els quals en aquest cas estan acompanyats per un sotabosc de boixerola i ginebre.

Finalment, als nivells culminals, per sobre dels 1.800 m, trobem prats alpinitzats formats fonamentalment per ussona, festuca duríssima i avena montana, gramínies típicament pirinenques que es desenvolupen als vessants assolellats, rocosos i amb poca nivació.

Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.

Fauna

L'espècie característica de la RNC és el cérvol, el qual gaudeix en aquestes serres d'una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència de l'isard, del cabirol i, més localitzadament, la daina.

El porc senglar és força abundant i s'observa regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.

Dins la fauna, eminentment forestal, destaca la presència del gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc -totes tres espècies protegides- i la becada.

Als espais oberts, podem observar la perdiu roja, la perdiu xerra, el conill i la llebre europea; i als cingles i penya-segats no ens serà gens dificultós d'observar els grans rapinyaires, com ara el trencalòs, el voltor, l'aufrany, el falcó pelegrí o l'àliga daurada.

Entre els carnívors destaca la presència de la guineu, el teixó i la fagina, així com altres més localitzats com el gat fer, la marta o la mustela.

Per últim, cal ressenyar la presència dins els rierols i els cursos d'aigua d'espècies singulars, com ara: el tritó pirinenc (endemisme ibèric) o el cranc de riu ibèric, Austropotomobius pallipes (cada vegada més escàs i localitzat).

Règim de la propietat

De les 13.097 ha de superfície, 10.796 ha corresponen a propietats públiques (9.580 ha són propietat de la Generalitat de Catalunya i 1.216 ha pertanyen a entitats locals). Tota aquesta superfície es troba catalogada com a Forest d'Utilitat Pública.

Les 2.309 ha restants corresponen a terrenys comunals catalogats pertanyents a les EMD de Taús i Guàrdia d'Ares (terme municipal de Valls d'Aguilar) i a petites finques particulars enclavades a les forests.

Distribució superficial per municipis: 
 

Equip de gestió

La Reserva de Boumort té un equip format per un director tècnic, quatre guardes de fauna (nadius de la comarca i experts coneixedors del terreny i de la fauna de la zona) i dos peons especialitzats que tenen cura del manteniment i la conservació de les instal.lacions.

Els municipis integrats en la Reserva participen en la seva gestió a través de la Junta Consultiva, on es fan informes sobre els plans d'aprofitament cinegètic, les tarifes dels permisos, el repartiment de beneficis i en la qual hi ha representats els tres consells comarcals, els ajuntaments (dos per cadascuna de les comarques integrants de la Reserva), els caçadors, els grups conservacionistes, les associacions agràries i experts en temes cinegètics.

Per a qualsevol consulta, us podeu adreçar a la Direcció Tècnica de la RNC de Boumort,

Director: Xavier Marco
Adreça: Ronda de Sant Martí, 2-6 - 25006 Lleida
Telèfons: 973 28 39 30

Influència de la reserva en les comarques

La protecció i el control de què s'han beneficiat aquestes serres, a partir de la creació de la Reserva han generat una millora del seu estat de conservació, un ordenament i regeneració dels hàbitats naturals i una potenciació dels recursos turístics i econòmics dels municipis integrats a la Reserva i a les seves rodalies.

Des del punt de vista estrictament cinegètic, els caçadors locals gaudeixen d'una sèrie de privilegis, com són l'exclusivitat de la cacera del porc senglar i la possibilitat de disposar de permisos de caça major amb un considerable descompte (40%) respecte a les tarifes aprovades per a la resta de caçadors.

Des d'un punt de vista econòmic, la Reserva genera uns ingressos directes als municipis que la integren. Els ajuntaments i els propietaris de terrenys disposen d'uns permisos de trofeu per a la venda directa, els quals reverteixen directament als municipis i a les propietats.

D'altra banda, les recaptacions de les quotes complementàries generades per la resta dels permisos expedits anualment, es reparteixen proporcionalment entre els propietaris dels terrenys en concepte de beneficis anuals generats per la RNC de Boumort.

Indirectament, la Reserva produeix tot un seguit de rendiments, com són: els procedents dels caçadors que visiten regularment la zona, els de les activitats de millora realitzades, els turístics, etc.; així com també els provinents dels llocs de treball i de la dinamització dels nuclis de població i municipis dels voltants.

Per a l'adquisició de permisos que corresponguin als ajuntaments i als propietaris de terrenys, us podeu adreçar als telèfons següents:  
 

Anualment i segons de les poblacions de fauna censades, la Direcció General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental aprova el pla tècnic de gestió cinegètica de la RNC de Boumort.