El repte de la nova cultura de l'aigua

El pas d'una cultura de l'aigua exclusivament hidràulica a una nova cultura de l'aigua comporta compatibiilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi

L'aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i del medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar.

Cal entendre la gestió de l'aigua des d'una altra mirada basada en un ús sostenible d'aquest bé natural.

L'aigua, pels seus valors ecològics i socials, és més que un recurs, és un medi natural imprescindible que cal preservar.

L'instrument: La Directiva marc de l'aigua (DMA)

La Directiva és l'instrument -d'aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea- per convertir la "nova cultura d'aigua" en una política concreta que s'ha de coordinar amb la resta de polítiques sectorials.

La Directiva és l'eina legal que reflecteix la nova forma de gestionar l'aigua: ja no es tracta només de satisfer la demanda creixent, sinó d'equilibrar els diferents usos que en fem amb la necessitat pròpia del medi (rius, aqüífers, etc.). Aquest és l'objectiu de la Directiva.

LA Directiva es defineix com un marc normatiu integrat (perquè obliga a redactar plans de gestió concrets) i transparent (perquè implica les institucions i la ciutadania en un procés de participació).

L'impuls: L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

L'ACA és l'ens públic, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb competències sobre el cicle de l'aigua a Catalunya. A més, comparteix amb l'Estat les competències de les conques intercomunitàries com la de l'Ebre.

L'ACA és responsable de l'aplicació de la Directiva i està treballant per tal d'aconseguir una millora de la qualitat de les aigües amb la participació diversa i proactiva d'entitats i ciutadania.