Sequera

Antecedents i situació actual

La incertesa és una característica de la disponibilitat de recurs d'aigua a Catalunya, especialment a les conques internes, amb un règim pluviomètric marcadament mediterrani, i a on la demanda suposa una proporció molt elevada de les aportacions mitjanes. Això vol dir que, amb una elevada freqüència, en molts sistemes les aportacions disponibles o aprofitables poden quedar per sota dels volums demandats. Per exemple, en els sistemes regulats per embassaments, la dificultat de servir aquestes demandes pot ser principalment deguda al desconeixement de l'aportació futura; si sabéssim que properament plourà prou podríem evitar prendre mesures restrictives per alguns usos (com s'ha fet en ocasions amb els decrets de sequera), i si sabéssim que no plourà suficientment, es podrien limitar de forma més estricta els desembassaments per fomentar la regulació intensiva. D'altra banda, cal tenir present que aquesta situació, malgrat el seu caràcter no ordinari, tampoc és excepcional i hauria d'estar contemplada dintre de la normalitat en la gestió dels recursos hídrics en un àmbit típicament mediterrani, potser sense haver de recórrer a la redacció de decrets.

Actualment es compta amb una informació i una experiència de gestió molt valuoses amb el coneixement aportat pels darrers episodis de sequera que s'han donat al període 1998-2002 i al 2005, per l'elaboració de les Normes d'explotació dels embassaments i pel desenvolupament del models numèrics de gestió dels diferents sistemes d'explotació. Aquesta experiència ha de permetre el desenvolupament de noves línies de gestió en les quals es treballa ja actualment i que encara han de ser més potenciades en el futur.

Objectius de la Planificació i treballs plantejats

Així doncs, un dels objectius prioritaris de la Planificació hidrològica a les conques internes ha de ser la redacció d'un Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica, inclòs dintre del Programa de mesures de la Directiva marc de l'aigua per l'any 2008

Aquest Pla ha de determinar quins mecanismes s'adapten millor en fer previsions meteorològiques amb horitzons mitjans i propers, en quines condicions de disponibilitat de recurs l'Agència Catalana de l'Aigua, com a administració competent, determina situacions de precaució/alerta o, fins i tot, sequera, i, evidentment, quines mesures o actuacions cal emprendre per a gestionar millor els recursos en cadascun dels escenaris, establint els mecanismes de coordinació i informació necessaris.

Metodològicament, les parts que ha d'incloure aquest Pla van encaminades a determinar:

1. Els àmbits o sistemes més adequats per la gestió, zonificada, de les afeccions, les mesures i les possibles actuacions sota condicions de sequera.
2. Els millors esquemes o models per fer previsions meteorològiques amb horitzons mitjans i propers per la determinació amb antelació de les diferents situacions hidrològiques (anàlisi de models de predicció climatològica, a setmanes i mesos vista).
3. Les condicions de disponibilitat de recurs (tant superficial com subterrani) en que es produeixen situacions de precaució o d'alerta i de sequera (definició d’indicadors d’estat hidrològic i d’escenaris de gestió, en base als usos establerts i previstos, per l’activació progressiva, i zonificada, de les accions incloses al Pla).
4. Les mesures o actuacions incloses o previstes al Pla i que cal emprendre per atenuar els efectes de la sequera en cadascuna d’aquestes situacions. Dintre d’aquestes es presenten (a falta de desenvolupar-les amb estudis de detall, de forma protocolitzada) d’una banda la definició, valoració i control d’estalvis i restriccions d’usos (gestió de la demanda) i d’una altra l’explotació de recursos alternatius com ara volums d’auxili d’aqüífers o l’optimització de l’ús dels recursos no regulats (gestió de l’oferta).
5. Les eines i els esquemes per la coordinació amb i de les institucions i usuaris afectats, incloent les tasques d’informació pública o els procediments per la implicació dels subministradors i els ens locals.

Actualment, es treballa ja (dins l'anomenat Pla de gestió de sequeres) en una protocolització i millora dels decrets de sequera que s'han desenvolupat els darrers anys, amb una relació d'accions (mesures) derivades de l'assoliment d'uns indicadors (nivells de reserva), i que, a molt curt termini, ha de servir d'embrió del Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica.

És a dir, a mig termini i segons el calendari del Programa de mesures de la Directiva marc de l'aigua en el qual s'enmarca, aquest Pla ha de ser un programa de molt major abast que els actuals Decrets de Sequera. D'aquesta manera s'implicarà la gestió de l'Agència però també la dels subministradors i dels ens locals, integrant l'actual gestió "insinuada" pels decrets en un protocol o pla general més ampli però inclòs dintre de la gestió "ordinària" (ja que de fet, per desgràcia, a Catalunya les sequeres no són fenòmens "tant extraordinaris") i doni lloc a una "continuïtat natural" en la gestió dels diferents escenaris de disponibilitat de recursos. Es a dir, l'explotació dels recursos hídrics s'ha d'enfocar ja des de l'òptica d'un únic model de gestió dels recursos hídrics a les conques internes, suficientment flexible per abordar les sequeres i, sobre tot, per atenuar els seus efectes.

D'altra banda, una de les Taules Tècniques iniciades en col·laboració amb la Fundació Nova Cultura de l'Aigua dins el conveni signat entre ambdues institucions pel desenvolupament de les grans línies o treballs estratègics de l'Agència té com objectiu la definició més detallada de tots aquests continguts.