Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2005)

(Aprovat per l'Acord del Govern en data 20 de juny de 2006, segons Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol)

Acord del Govern i memoria tècnica (annex a l'Acord) 

L'annex 1 conté destacades en blau les actuacions que han estat introduïdes o modificades arrel de l'actualització del Programa aprovada pel Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, en data de 20 de juny de 2007. L’annex 2 conté les actuacions candidates a la programació. Aquestes modificacions estan pendents de l'aprovació del Govern de la Generalitat.

Annexos:

• Annex 1: Actuacions programades (actualització 2007) 
• Annex 2: Actuacions candidates a la programació (actualització 2007)  
• Annex 3: Consideracions de connexió PSARI 2003 
• Annex 4: Sanejament en alta, en baixa i obres associades 
• Annex 5: Objectius de qualitat 
• Annex 6: Els plans directors de clavegueram 
• Annex 7: Model de conveni 
• Annex 8: Actuacions amb ens gestor indicatiu 

Introducció

El Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005) és un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de sanejament de Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat, en data 7 de novembre de 1995, que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús domèstic de l'aigua, que permetin l'assoliment dels objectius de qualitat de l'aigua.

El PSARU 2005 s'emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes i la Directiva 2000/60/CE, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l'any 2015 un bon estat de les masses d'aigua superficials, mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d'aquestes masses.

Línies d'actuació

Els objectius del PSARU 2005 són conseqüència de l'anàlisi de l'anterior programa PSARU 2002. La diagnosi del qual s'ha concretat en diferents línies d'actuació:

• Optimització d'inversions. Una observació més àmplia dels objectius finals (annex 5) ha de permetre assolir un servei equivalent o superior amb un cost suportat més assumible que permeti a l'Administració Hidràulica de Catalunya donar compliment efectiu a les obligacions de sanejament, on la part destinada a l'explotació i manteniment esdevingui cada vegada més substancial.
• Sanejament del creixement urbà. El reforçament dels sistemes de sanejament obligat pels creixements urbanístics vinculats a canvis en el règim del sòl (de no urbanitzable a urbanitzable) haurà d'anar a càrrec dels promotors pel que fa a la construcció tant del clavegueram (sanejament en baixa, de competència municipal), com dels col·lectors en alta i de la depuradora (en la seva magnitud) segons es recull en la legislació vigent. Amb aquest objectiu es proposa un conveni guia de col·laboració (annex 7).

  S'estableix una definició única per al terme sistema de sanejament en alta, que suposa la reconsideració de l'abast competencial i inversor de les infraestructures que ha de desenvolupar l'Agència (annex 4). En aquest sentit, les urbanitzacions de més de 2.000 habitants equivalents es consideren nuclis urbans convencionals, mentre que les de menys de 2.000 podran acreditar les condicions per ser objecte de finançament fins al 31 de desembre de 2010, segons el recull d'actuacions no programades i candidates a la programació (annex 2).

• Ordenament d'abocaments industrials. S'incorporen (annex 3) els objectius de qualitat que van ser recollits al Programa de sanejament d'aigües residuals industrials 2003 (PSARI 2003), que conjuntament amb el Reglament dels serveis públics de sanejament posen a disposició de l'Agència les eines que permetin de manera simultània el servei que una part de les depuradores públiques poden oferir als establiments industrials, i l'ordenament del comportament del sector industrial que faci compatible la seva activitat amb el primer objectiu. En aquest sentit, l'Agència ha de concentrar els esforços a controlar adequadament l'acompliment dels abocaments industrials en els sistemes públics de sanejament en dues direccions:
  • Polígons ja connectats: valorant la possibilitat de desconnectar la part industrial o la domèstica en casos d'impossibilitat d'assolir els objectius de qualitat del medi.
  • Noves connexions: amb les premisses del PSARI 2003 i el RSPS, desglossa el cost d'inversió, inicialment el corresponent conveni o figura urbanística pertinent estableix una reserva en concepte de «càrrega bàsica» i posteriorment una segona component associada a la determinació concreta de l'abocament de cada establiment en particular.
• Reutilització d'aigües depurades. El futur Programa de reutilització (PRAC) assoleix un paper de complementarietat al PSARU 2005, atès que aprofitarà la tasca realitzada amb la depuració per reduir l'impacte si finalment no s'aboca al medi o per disminuir la pressió sobre els recursos de més qualitat, satisfent determinats usos amb aigua regenerada.
• Abocament de sobreeixidors. Identificació dels efectes del sobreeiximent en episodis de pluja intensos i inesperats per tal d'evitar l'incompliment dels objectius de qualitat. Des de l'Agència es promourà un futur Programa de prevenció d'abocaments de descàrrega de sistemes unitaris en temps de pluja (AntiDSU) i la redacció de plans directors de clavegueram (annex 6) i s'aportaran ajuts per a inventariar la xarxa.

Mesures d'intervenció

La relació d'actuacions que acompanya el present PSARU 2005 és la mateixa, en termes generals, que l'aprovada l'any 2002 amb algunes diferències degudes a l'actualització dels llistats on s'han tingut en consideració les dades obtingudes a partir de la recent edició del document IMPRESS d'assoliment d'objectius de qualitat de masses d'aigua i risc d'incompliment de la Directiva 2000/60/CE, i també noves consideracions respecte de la capacitat de l'Agència d'inversió en casos on no hi té competència (cas d'urbanitzacions, tant residencials com industrials).

Així, s'han agrupat les actuacions en:

• Actuacions programades ( annex 1). El document PSARU 2005 aprovat provisionalment fa una reprogramació de les obres noves i relaciona ordenadament una llista exhaustiva i concreta d'actuacions en sistemes existents exigibles per la Directiva marc de l'aigua per a l'any 2015, agrupades en dos escenaris ( del 2006 al 2008, del 2009 al 2014). En els sistemes amb població equivalent inferior a 2.000, i no previstos al primer escenari, el tractament proposat és més exigent que l'adequat segons els termes de la Directiva 91/271/CE. Dit d'una altra manera, els abocaments de totes les aglomeracions no objecte d'actuacions del primer escenari (de sistemes de menys de 2.000 h-e) ja reben actualment un tractament adequat.

La resta d'actuacions sobre sistemes existents s'ordenen de tal manera que quedin en el primer escenari aquelles que siguin de compliment obligatori i afectin la contaminació concreta del medi i alguns usos prioritaris.

L'ordre implícit considerat en la relació d'actuacions i la seva programació obeeix a:

• Actuacions en execució.
• Actuacions en relació amb incompliments (o en risc d'incompliment) de totes les obligacions legals. En concret els biològics per als sistemes de més de 2.000 h-e (1) i tots els tractaments adequats per als sistemes de menys de 2.000 h-e.
• Prevenció de masses d'aigua que cal protegir.
• Actuacions de reducció de la presència d'amoni als rius.
• Actuacions amb compromisos de finançament de fons europeus.
• Actuacions correctives de sistemes en servei.
• Obres de millora per a la gestió dels fangs.
• Actuacions noves de major a menor impacte sobre el medi.

L'Agència prioritzarà l'execució de nous sistemes de sanejament, sempre que existeixi el compromís explícit de la Administració local, la qual se'n responsabilitzi com a ens gestor. En cas de coincidència temporal de dues actuacions, l'Agència impulsarà amb més celeritat la resolució de la que tingui al darrera una administració actuant executiva.

Les actuacions derivades de l'explotació i el manteniment dels sistemes de sanejament que tinguin cabuda a la partida de reposició i millores seran executades per aquesta via.

• Actuacions no programades (annex 2). Respecte del PSARU 2002, el PSARU 2005 opta per no considerar determinades actuacions que anaven destinades a resoldre el sanejament de determinades urbanitzacions i activitats econòmiques concretes, així com d'altres derivades d'una insuficient intervenció administrativa.

En un primer apartat es fa referència a les actuacions que, després d'haver estat preses en consideració, resten com a candidates a ser incorporades en el Programa. Es tracta principalment d'urbanitzacions, que van aparèixer al PSARU 2002, i que corresponen a sistemes de sanejament de menys de 2.000 habitants equivalents. Per poder ésser finançades hauran de demostrar l'execució de les seves obligacions en el termes exposats en l'apartat 6.4.

El segon apartat de l'annex 2 llista les actuacions que no són objecte del finançament de l'Agència perquè no suposen millores al medi, o bé perquè es tracta d'activitats econòmiques d'interès particular i, en algun cas, perquè són alternatives a una actuació ja programada.

Cal tenir present que els programes, tot i ordenar la conducta de l'Administració, han de tenir un grau de flexibilitat suficient que els permeti adaptar-se a les necessitats i exigències de l'interès públic. Per aquest motiu, l'article 25 del text refós en matèria d'aigües de Catalunya, preveu un procediment per a la no-execució d'obres i actuacions previstes en la planificació hidrològica i per a la incorporació d'obres i actuacions no considerades.

Quadre 1. Graus de tractament previstos. Directiva 91/271/CEE

1. EDAR en alta muntanya (>1.500m). Adaptació del tractament a la temperatura.
2. En mostres sense filtrar. En pous de fermentació, sobre mostres filtrades; però en mostres sense filtrar, MES no > 150mg/l.
3. Mitjana diària no > 20mg/l a T=12º C. En substitució d'aquests requisits podrá aplicar-se una limitació de temps de funcionament que tingui en compte les condicions climàtiques regionals.
4. S'exceptuen les instal·lacions que no es mostrin significatives per arribar a un 75 % de reducció de P i/o N en la zona interessada.
5. Limitacions per a zones sensibles propenses a l'eutrofització. En les definides per a la utilització com a aigua potable cal no sobrepassar els límits imposats per la legislació.