Sou a: Inici > Planificació > Espais fluvials
Espais fluvials
- Què és un espai fluvial?
- Planificació dels espais fluvials (PEF)
- Zonificació de l'espai fluvial
- Regulació d'usos a l'espai fluvial
- Punts singulars
- Morfodinàmica i sediment fluvial
- Publicacions de l'espai fluvial
Què és un espai fluvial?
Es considera espai fluvial la zona ocupada per la llera pública i els terrenys de titularitat privada o pública que l’envolten i que integren el corredor biològic associat al riu, la vegetació de ribera i la zona inundable.
Un model de gestió de l'espai fluvial ha de basar-se en la regulació dels usos del sòl i les activitats admissibles segons la zonificació de l'espai fluvial, la definició de les accions que cal exercir per al compliment d'aquest model de regulació d'usos, i l'establiment de criteris tècnics d'actuació a l'espai.
S'ha de tenir en compte la funcionalitat global de l'espai fluvial per afavorir la conservació i recuperació de l'ecosistema aquàtic.
Planificació dels espais fluvials
La Planificació dels espais fluvials (PEF) de les conques catalanes constitueix un dels més ambiciosos projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l'anàlisi detallada dels rius a Catalunya tenint en compte tots els agents socials. L'Agència ha desenvolupat una metodologia basada en l'anàlisi dels processos naturals que regeixen el comportament dels rius, a partir de grups de treball multidisciplinars que ofereixen una visió integral i de conjunt dels fenòmens hidrològics-hidràulics, morfodinàmics i ambientals de l’espai fluvial.
La Planificació dels espais fluvials dels rius catalans, incloent les conques internes i les intercomunitàries, neix compromesa amb la
Directiva marc de l'aigua
, per la qual s’estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d’aigües i es promou de forma activa, i no només teòrica, un nou paradigma en la gestió d'aquests espais. Alhora la PEF coincideix de forma precisa amb les línies bàsiques de la
Directiva 2007/60/CE
del parlament europeu i del consell de 23 d'octubre de 2007 relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació.
Zonificació de l'espai fluvial
A efectes de planificació d’espais fluvials i segons el que preveu el Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’espai fluvial el conformen 3 zones:
- Zona fluvial.
- Sistema hídric.
- Zona inundable.
La delimitació de les zones integrades en l'espai fluvial està essent realitzada per l'Agència en funció de la programació de la seva planificació hidrològica.
Regulació d'usos a l'espai fluvial
L'administració hidràulica i l'administració urbanística i territorial varen coincidir en la necessitat de regular els usos admissibles en les zones inundables a fi de desenvolupar d'una banda el que preveia la Llei d'Urbanisme pel que fa a la protecció enfront dels riscos d'inundacions i d'altra la necessitat de preservar els espais fluvials a fi d'assolir els objectius ambientals que estableix la Directiva Marc de l'Aigua, tot tenint en compte les previsions de la proposta de directiva d'avaluació i gestió d'inundacions.
Així en el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme, i en concret en el seu article 6 "Directriu de preservació front els riscos d'inundacions", es defineixen les zones dels espais fluvials que estan incloses en les zones inundables i els usos admissibles en cada una d'elles. Així mateix, en les disposicions transitòries primera, segona i tercera, es contempla l'aplicació de la directriu enfront dels riscos d'inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d'Urbanisme.
Cal també tenir en compte que el Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la planificació hidrològica estableix que un dels objectius del programa de mesures previst per la Directiva Marc de l'Aigua, és "La delimitació de les zones inundables, d'acord amb els estudis aprovats, establint-hi les següents àrees: la zona fluvial, la zona del sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris".
Punts Singulars
Els punts singulars es defineixen conceptualment com els indrets (elements, trams o zones) on, des de la percepció de la Administració hidràulica, es presenta alguna característica rellevant a destacar o tenir-la en compte de cara a la seva gestió. Els punts singulars es poden agrupar en diferents tipologies:
- P.S. Ambientals:elements, funcionalitats, o estats de conservació ressenyables, tant des del punt de vista positiu pel medi físic (per exemple, àrees d’un notable valor ecològic o paisatgístic), com negatiu.
- P.S. Estructurals:estructures antròpiques de diversa funcionalitat i propòsit (canalització d’un tram de riu, connexió de marges, les necessàries per a aconseguir una làmina permanent d’aigua, etc.) que puguin generar problemes d’inundabilitat, morfodinàmics o ambientals.
- P.S. Hidràulics:aspectes associats a la inundabilitat del territori i a la funció de drenatge territorial que pot afectar a bens i/o persones.
- P.S. Morfodinàmics:aspectes associats al transport sòlid i a la capacitat de modelar el terreny.
- P.S. Infraestructures:elements necessaris per al desenvolupament d’activitats humanes (transport, sanejament, energia, etc.). Per les seves característiques, molts d’ells són de tipus lineal i la seva afectació en qualsevol punt pot impossibilitar el subministrament del servei o el seu correcte funcionament.
- Altres:Aspectes relacionats amb la planificació i gestió del patrimoni cultural i històric, que poden estar relacionats amb l’aprofitament dels recursos fluvials, o amb l’ús de l’espai fluvial.
Morfodinàmica i sediment fluvial
El règim de crescudes d’un riu implica el trànsit d’aigua, juntament amb sediment i nutrients, i altres arrossegaments. En general, la interacció entre l’aigua (cabal líquid) i el sediment (cabal sòlid) és la que determina els canvis morfològics de les lleres, i, per extensió, l’evolució del substrat físic pels hàbitats fluvials.
Els rius són sistemes naturals de màxima dinàmica i complexitat, en ajust permanent en l’espai i en el temps en front de les fluctuacions dels cabals líquids i sòlids, la qual cosa es tradueix en mobilitat lateral i vertical. Aquesta mobilitat és un mecanisme d’autoregulació i és també el motor d’una dinàmica ecològica intensa, garantia de riquesa i de diversitat d’aquests sistemes naturals. Però, moltes activitats humanes tenen alta capacitat de modificació del funcionament fluvial. El desconeixement de la dinàmica natural de lleres i riberes ha provocat greus conseqüències ambientals.
Publicacions de l'espai fluvial
Assumptes Relacionats
Més informació
Avís legal | Sobre el web | 2000-2007 Agčncia Catalana de l'Aigua | 
