Les xarxes de control

Els punts de control s’agrupen atenent a criteris diversos, constituint xarxes de control que es mostregen periòdicament i s’analitzen segons models analítics preestablerts. Els resultats obtinguts es contrasten amb els objectius de qualitat planificats.

Les unitats funcionals de gestió de les xarxes, són les diverses conques hidrogràfiques.

La situació derivada de l’aprovació de la Directiva Marc, que introdueix directrius pel que fa a control de la qualitat de les aigües d’una banda, i l’anàlisi dels resultats obtinguts del control en superficials dels darrers anys de l’altra, aconsellaven introduir canvis en la planificació del control en aigües superficials, atenent als nous criteris de control que es concreten en els apartats següents:

• S’estableixen els cicles d’any hidrològic segons els anys naturals.
• A partir de gener de 2003 s’adopta una nova codificació de les estacions de control, que permet relacionar el codi del punt amb la conca a la que pertany i amb la seva situació relativa en aquesta, adoptant les dues primeres lletres de la conca seguides de tres dígits que situen el punt dintre de la conca de capçalera a desembocadura i d’est a oest, i a continuació si és el cas, el codi del punt en la codificació anterior.
• Les xarxes de control s’organitzen sobre la base dels criteris de la Directiva Marc, que en l’Annex V, apartat 1,3, estableix una xarxa per al control de vigilància (estacions amb freqüència mensual de mostreig), una altra de control operatiu (estacions amb freqüència trimestral de mostreig) i una darrera de control de petits abastaments (estacions amb freqüència trimestral de mostreig). El control d’investigació, es durà a terme quan la situació així ho aconselli.
• Els models analítics a aplicar i les freqüències de mostreig, s’estableixen atenent als principis següents:
  • S’utilitzen models d’indicadors físico-químics sobre la base de la normativa d’objectius de qualitat vigent.
• Per a fer efectiu el control de vigilància, s’utilitzen dos models analítics bàsics:
  • Model B1: De freqüència mensual, que inclou tots aquells paràmetres que atenen bàsicament als objectius de qualitat segons els usos a que va destinada l’aigua.
  • Model B2: Inclou paràmetres de difícil execució i la major part dels relacionats amb substàncies tòxiques i perilloses o prioritàries. La freqüència amb que s'aplica s'establirà en funció del grau d'influència antròpica que rep el punt controlat.

  • Pel que fa a substàncies tòxiques i perilloses i algunes substàncies prioritàries, cal indicar que són d’aplicació a tots els punts de control independentment de la categoria de qualitat assignada.

• El control operatiu es realitza amb l’objectiu d’establir la qualitat de les aigües amb influència d’activitats conegudes i que poden comprometre o comprometen la seva qualitat, posant en risc el compliment dels corresponents objectius de qualitat. Els models analítics són els mateixos que pel control de vigilància, essent la freqüència de mostreig  de quatre cops a l’any.
• Amb l’objectiu de donar compliment a allò que estableix la Directiva Marc en referència a l’especial protecció a que han d’estar sotmeses les aigües destinades a consum humà, es dissenya una xarxa de control de petits abastaments, per d’aquesta manera obtenir periòdicament dades de qualitat en punts d’abastament. S’apliquen els models analítics B1 i B2 amb freqüència de quatre cops i un cop a l’any respectivament.
• El control en sediments i peixos, es realitza en els termes que especifica la Directiva Comunitària 76/464 referida a substàncies tòxiques i perilloses i es concreta en les respectives xarxes.
• El control d’índexs biològics que es ve realitzant des de l’any 1993, es concreta en la xarxa corresponent, que en l’actualitat inclou 125 punts control i dona resposta a un dels aspectes del control de la qualitat a que fa referència específica la Directiva Marc.
• La xarxa automàtica de control (XACQA) te com a objectiu el control de la qualitat en temps real. Comprèn 33 estacions de control distribuïdes al llarg dels principals rius de Catalunya.
• En set punts ubicats en trams principals de la xarxa, es controlen quatre vegades a l’any paràmetres relacionats amb la radiactivitat (activitat alfa total, activitat beta total, isòtops emissors de radiacions gamma, potasi-40, beta reste i triti).

Fins al desembre de 2002, les xarxes estaven organitzades sota criteris de peridodicitat de mostreig i intensitat analítica tal i com s’explicita tot seguit:

• Xarxa bàsica :

  Comprèn tot aquells punts de control de rius i afluents amb codificació J+tres dígits, que es mostregen mensualment.

  Els paràmetres que es controlen son tots o part dels següents:

  Generals (pH, conductivitat, Oxigen dissolt, TOC,…) anions, cations, nutrients, microbiològics, orgànics globals, metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics i plaguicides clorats, organofosforats i triazines.

• Xarxa complementària :

  Comprèn punts de control d’afluents amb codificació C+tres dígits, que es mostreja dues vegades a l’any.

  Els paràmetres controlats són de caràcter general i en casos especials determinats per la situació o l’època de l’any, metalls, organoclorats volàtils i plaguicides.

• Xarxa d’embassaments :

  Comprèn un seguit de punts de control d’embassaments, amb codificació L+tres dígits. Es mostreja dues vegades a l’any. S’hi controlen bàsicament paràmetres indicadors d’eutrofització.

• Xarxa de zones humides :

  Comprèn un seguit de zones humides, estanys i similars, amb la codificació H+tres dígits. En especial les incloses al PEIN ( Pla d’Interès Natural). Es realitza dues vegades a l’any i s’hi determinen paràmetres indicadors d’eutrofització i en alguns casos, metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils i plaguicides.